La nova cadena de valor

La nova cadena de valor¹

Avui dia molts negocis estan situats a cavall de dos mons diferents, un mon físic el mon dels recursos, que molts autors anomenen “marketplace” i un mon virtual el mon de la informació ó “marketspace”.

Quan un banc rep un client a les seves oficines esta en operant en el marketplace, en el món físic, mentre que els serveis de banca online, estan situats en el marketspace, en el món de les dades, en el món virtual. Fins i tot en l’argot universitari es reconeix el fet i es parla de campus virtual, d’ensenyaments no presencials, en definitiva d’un nou entorn amb nivells d’interacció diferents, el marketspace

La creació de valor es per definició un procés econòmic dinàmic i per tant en continua mutació, això porta a la necessitat de analitzar a la llum de l’actual situació de l’entorn el procés de generació de valor molt especialment en les àrees que més directament afecten a l’empresa com són la organitzativa i la tecnològica.

Ser competitiu requereix avui la complicitat de les institucions, el recolzament del teixit industrial i saber col·laborar a més a més de competir, doncs les empreses re defineixen el seu paper i en molts casos necessiten la complicitat del territori per poder mantenir els avantatges competitius

En el món global sense barreres aranzelàries, de distància ó comunicatives, que han caigut i acabaran de caure a mans de les TIC es anacrònic, pensar en distància com a limitació, en ser competitiu essent més proper, en definitiva es competitiu qui ho es globalment, i ho es globalment qui té un entorn regional que l’ajuda. Es en l’àmbit de la competència global on els clústers regionals tenen més sentit que mai.

La realitat ens diu però que cada dia més negocis, productes i serveis, són bàsicament i fonamentalment intercanvis de dades. I per tant té sentit parlar de dues cadenes de valor diferenciades però relacionades, la física i la virtual, dues formes diferents de crear valor pel consumidor.

Es important valorar les implicacions que té aquesta dualitat de cadenes en el món dels negocis i les diferències en el procés de creació de valor², doncs aquestes diferencies poden ser importants, des de la perspectiva estrategica i afectar a la configuració mateixa del procés competitiu i fins i tot poden exigir unes dades diferents per poder realitzar adequadament la monitorització del negoci.³i el procés de decisió subsegüent.

Quan les dades ó més concretament les dades transformades en informació, es converteixen en un element determinant del procés competitiu, les referencies es modifiquen, com diuen Phahalad i Krishnan “In fact, this is not about aligning strategy and IT; it is about a continous and dynamic synchronization of the capabilities inherent in the information infrastructure and the demands of strategy”⁴.

El món de les dades es un món ubicu, on la sincronia espai -temps deixa de ser un factor a considerar, es el món virtual i en el món virtual els paràmetres de competitivitat són uns altres, més, quan la globalització econòmica no fa si no potenciar el paper de les tecnologies de la informació, difuminant els límits. Els límits del mercat, els horaris, les ubicacions, etc...

En definitiva es modifiquen els paràmetres del problema econòmic i per tant pot ser necessari modificar el procés de decisió i la gestió mateixa. Si es així fora convenient revisar algunes de les asumpcions de la funció gerencial.

La evolució de la potencia dels ordinadors personals i les capacitats actuals de les xarxes de banda ampla, generen com ja he esmentat, importants modificacions en els paràmetres econòmics i competitius, la informació es pot compartir instantàneament i sense cost, per molta gent i a molts llocs diferents, això fa caure el valor de les decisions centralitzades fetes per les grans burocràcies i dona peu a formes organitzatives molt més descentralitzades i per tant més favorables a les pimes, ó si més no amb un ventall més obert de possibilitats competitives i per tant amb més opcions per aquest tipus d’empresa

El rellevant per la gestió d’empresa es que la lògica econòmica es diferent, la lògica física es jeràrquica i centralitzadora, mentre que la lògica virtual es individual i dispersa, les economies d’escala i d’abast, que són molt importants en la cadena de valor física, redefineixen el seu paper a la cadena de valor virtual.

Saber resoldre aquestes consideracions, i altres com aquestes, que tenen un caràcter marcadament estratègic “com molt bé deia ja fa temps Joseph Schumpeter, al referir-se als processos de canvi tecnològic, es difícil i constitueix una funció econòmica peculiar, en primer lloc per que estan fora de les tasques rutinàries que tothom entén i en segon lloc perquè el medi extern presenta una resistència multiforme”⁵.tant real com difícil de caracteritzar.

en l’economia i la societat del coneixement, els augments de productivitat i competitivitat es basen, en les capacitats d’aprenentatge, la innovació, la flexibilitat i les iniciatives emprenedores dels agents econòmics, no hi ha dubte que un dels agents econòmics més implicats en aquest procés de transformació és l’empresa.

Per això es important repensar el marc d’actuació de l’empresa i les característiques que l’entorn exigirà a la nova empresa moderna per mantenir-se en el nou univers global, en el qual les dades, la informació, el treball en xarxa, les col·laboracions empresarials, apareixen com elements que assenyalen modificacions importants en la forma d’entendre el procés econòmic mateix, doncs alteren en alguns casos suposits bàsics del anàlisi econòmic.

En aquesta situació la vinculació de l’empresa al territori guanya consistència, més encara en el cas europeu ón les pimes, tot I tenir les característiques de flexibilitat I agilitat necessàries actualment per competir han de guanyar eficiència per poden ser realment competitives front de les grans corporacions.

1 En base a l’article de J.F Rayport i J.J Sviokla (1995) “Exploiting the virtual value Chain” Harvard Business Review. (Novembre-Desembre)

2 Amit, R,; Zott, C. (2001).- Value creation in e-Business. Strategic Management Journal. 22. Pp. 493-520.

3 Alguns autors consideren que el procés de desmaterialització pot deixar obsoletes les referències de gestió habitual, que tenen la seva base en la producció industrial tradicional.

4 Prahalad C.K i Krishnan M.S (2002) “The dynamic synchronization of strategy and information technology” Mit Sloan Management Review, vol.43 NO.4, pag 26

5 Schumpeter J.A (1950) “Capitalismo socialismo y democracia” Edit Orbis edic 1983, tomo 1 pag 181