Que el mercat, (la ma invisible en terminologia de Smith i l’empresa, (la ma visible en terminologia de Chadler) són mecanismes alternatius de coordinació es cert, es cert també, que són només els extrems, com ja diu Vicente Salas1 o Piore entre altres i que entre aquets extrem hi ha un nombre important d’alternatives i matisacions organitzatives.
Es per això que convé situar-se en una perspectiva més global i veure la problemàtica organitzativa i de coordinació en un marc més ampli com el model de xarxes empresarials, que Piore2 va saber tractar molt adequadament, a partir de constatar que; les grans corporacions ofereixen eficiència, i capacitat per aprofitar al màxim les economies d’escala i generen unes certes rigideses que són el preu a pagar. Les petites empreses ofereixen per contra flexibilitat i dinamisme i el preu es una certa inestabilitat.
Un marc més ampli que porta a la introducció de la consideració territorial de l’empresa, perspectiva que en algunes fases del desenvolupament de la ciència econòmica va ser relativament oblidada i que en els models de xarxes, reneix doncs en part els models de xarxes, han funcionat millor en la distància curta on els factors culturals i politiques fan un paper facilitador, faciliten el desenvolupament de clústers territorials.
La consolidació de l’empresa xarxa, amplificada i facilitada per l’us intensiu de les TIC3 es fonamenta, sobretot, en la possibilitat de descentralitzar l’activitat econòmica. I donar més opcions al mercat com a mecanisme de coordinació. Com diuen alguns autors les tecnologies de la informació reduint els costos de coordinació, faciliten el desplaçament de les estructures jeràrquiques al mercat.
Per poder fer opció estratègica per l’empresa xarxa són necessaris dos requisits: Un requisit organitzatiu, és a dir, un canvi en l’organització del conjunt d’activitats empresarials per respondre a aquest nou enfocament. I, en segon lloc, un requisit tecnològic. Doncs, l’e-business es construeix sobre una possibilitat tecnològica: un ús intensiu de les TIC.
Per això actualment les pimes recuperen el protagonisme doncs les necessitats de canvis organitzatius vinculats fonamentalment a la innovació demanen les característiques que ofereixen aquestes empreses, com la flexibilitat i el dinamisme .
Ara bé, cal incorporar alhora la eficiència de les grans corporacions i això ens porta al model de xarxes en el qual les pimes amb l’ajut de les TIC’s, adopten alguns característiques de les empreses integrades i les empreses integrades altres de les pimes, en paraules de Peter Druker “more and more top management jobs in big companys are filled by hiring people away from smaller companies”4
Es a dir las grans corporacions imiten les PIMES buscant flexibilitat i les PIMES adopten via TIC,s els sistemes d’integració de les grans corporacions.
En la economia de la informació, les pimes, ja no poden amb la excusa de la dimensió tenir un comportament menys eficient que altres organitzacions, encara que només sigui perquè la gran empresa actual té una organització capacitada per atendre a petits nínxols de clients que abans eren un patrimoni exclusió de les pimes.
La clau ja no es la dimensió de l’empresa, ó almenys la dimensió de l’empresa entesa com facturació o nombre de treballadors5 i es situa en la capacitat de organitzar-se i dotar l’empresa de la tecnologia necessària per generar rendiments creixents, Marshall (1890) cita ja, dos tipus de models per generar rendiments creixents; la concentració de la producció en grans empreses i les concentracions especialitzades de pimes, la unitat productiva rellevant no es la empresa si no la localitat o en paraules de Becattini (1979)6, els districtes, es a dir el territori.
1 Salas V (1983) “Economia de la empresa” Editorial: Ariel
2 Piore M.J (1992), op cit
3 Castells (1996) The Rise of the Network Society, Blackwell and Malecki (1998) Making Connections: Technological Learning andRegional Economic Change, Ashgate, England.
emphasize that although decentralization ofproduction become possible with the help of TIC,s
4 Druker P (1988 ) the coming of the new organization, HBR, pag 10
5 Caldria buscar la forma de mesurar el creixement atenent a variables com la maduressa organitzativa i tecnológica que entenc capten molt més adequadament les limitacions al creixement de les pimes
6 BECATTINI, G. (1979): «Dal settore industriale al distretto industriale », Rivista di Economia e Politica Industriale, n.º1, pp.1-8.
.jpg)
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada