Federalisme ó independència

Si demanant el raonable et diuen no, no renunciïs als teus somnis,demana l'impossible.

Posició ideològica

Per la lectura de l'anàlisi posterior que faig, crec que cal explicitar la meva posició ideològica, que és independentista d'esquerres¹ ; a partir d'aquesta consideració, buscaré el raonament però és evident que en alguns moment hi haurà un cert biaix .Entenc el Federalisme com un pas en el camí per la independència doncs tota nació sense estat té un objectiu legítim , tenir estat. Més quan l'estat tanca les altres opcions.

“españoles, catalanes, vascos, gallegos y navarros han de asumir sus responsabilidades y preguntarse qué es lo que quieren. Y terminar con esta situación de incertidumbre y desorden, que tanto perjudica a todos, al impedir que se afronten las graves cuestiones de nuestra época. I l'estat espanyol té obligació d'escoltar-los, doncs la sobirania es del poble”²

Argumentació

Hi ha alguns elements que crec són explicatius de la situació de crisi actual de les formes i capacitats institucionals de l'estat espanyol i també del nostre país, que classifico en dues categories

Específics

• El creixement de l' òptica de partits d'electors, que fan perdre ideologia als partits

• Les expectatives que varen crear-se a partir de la recuperació de la democràcia han estat defraudades reiteradament

• La millora social ha generat una segmentació social progressiva

• Emergeix un nou eix d'acció política, junt amb el clàssic esquerra -dreta i el Català -espanyol hi ha l'eix materialista -post materialista.

Generals

• La Globalització econòmica

• La Unió Europea

• L'estat de les autonomies

El Federalisme pot ser una bona opció per ajudar a resoldre el conflicte continuat i creixent que solen tenir les nacions sense estat, a saber:

• Els problemes de governabilitat de l'estat

• Els problemes de competitivitat del territori

• Intentar reduir la desafecció política

El problema de fons és que cal que l' opció federal sigui una opció realment acceptada pels candidats a Federar-se per poder contribuir a resoldre els problemes actuals de governabilitat de l'estat espanyol³ que en una part important són de base territorial.

La meva argumentació intentarà de demostrar que:

L'estat espanyol té problemes de governabilitat,

L'estat espanyol té problemes de competitivitat

L'estat espanyol té problemes de desafecció política.

Aquests problemes podrien resoldre's en part si els diferents actors fessin opció per un model federal i això és el que intentarem demostrar

Els problemes de governabilitat a resoldre

Si enfoquem l'anàlisi de governabilitat seguint les consideracions que hi ha als apunts i com pot veure's a la taula de sota

Actors estratègics4	Inclusió	lluites	Negociació
No estatals i estatals	Es reconeixen legitimitat	Accepten distribució poder	Fórmules estables

Per poc que ens esforcem s'entreveuen problemes de governabilitat⁵ doncs, el reconeixement de legitimitat mútua brilla per la seva absència .La forta polarització de la lluita política ha aconseguit de polititzar les institucions i conseqüentment deslegitimar-les.

Per altre , si la no acceptació de la situació actual de finançament és indicativa d'alguna cosa ho és de la no acceptació de l'actual distribució de poder.

Sembla també que les fórmules de negociació entre actors, com les CCAA, està també en qüestió i costa aconseguir fórmules estables quan es negocia bilateralment.

La conclusió sembla clara : l'estat espanyol té un problema de governabilitat. Un problema de governabilitat que també tenen molt estats Europeus i d'altres llocs. Però que és un problema especialment complex a l'estat espanyol, per no haver resolt en el seu moment l'encaix territorial.

El problema territorial de l'estat espanyol és al meu entendre la principal dificultat⁶ en quan a governabilitat de l'estat i resoldre el problema territorial beneficiaria a tot l'estat.

Fent un repàs de les opcions organitzatives federalitzants . Les federacions simètriques com USA , Les federacions asimètriques Bèlgica (1993), les federàcies i estats associats, les confederacions, els estats regionals, les lligues, els condominis, les unions i les autoritats federals compartides per ubicar el cas espanyol i

La competitivitat del territori

El territori és avui un element importantíssim en el desenvolupament econòmic doncs, a l'economia del coneixement, les armes competitives són diferents i les xarxes, la capacitat relacional, la transferència de tecnologia, les universitats interrelacionen i treballen en xarxa .La paraula clau és col·laboració

El creixement econòmic actual, en un món cada cop més globalitzat , té en la competitivitat una necessitat per poder mantenir el nivell de vida. La competitivitat pot aconseguir-se normalment per dues vies alternatives: economies externes i economies internes.

Les economies internes són economies d'escala i abast i gamma que requereixen una dimensió que només tenen les grans multinacionals. L'altra alternativa és buscar economies externes, economies d'aglomeració, d'especialització , economies que s'aconsegueixen amb la complicitat de les institucions i treballant en Xarxa.

Treballar en xarxa, generar clústers de desenvolupament vinculats al territori. Aquest és el repte de la nova economia del coneixement i les condicions necessàries que no suficients per fer funcionar una xarxa són:

• Un suport institucional clar i decidit.

• Unes polítiques industrials compartides

• La capacitat de col·laboració entre empreses

Es a dir unes característiques que les podem trobar en les societats avançades i que tenen molt a veure amb el concepte de governança, de reforç de les institucions i de difusió en l'espai de les economies externes, els clústers, els districtes industrials, els “millieu” tecnològics, les “learning” regions i potser algun dia les “learning nations”, són formes de desenvolupar les xarxes i les capacitats competitives d'un territori, que necessiten d'una governança adequada.

La desafecció política

Un sentiment molt comú i especialment contrastat , especialment a la àrea llatinoamericana, que molts autors associen a la falta d'acompliment de les expectatives derivades del consens de Washington :“El crecimiento de la desconfianza hacia las privatizaciones y sus resultados podría ser el más claro reflejo de que la frustración política va aparejada con la idea de que el modelo de mercado no ha satisfecho las expectativas puestas en él. ^7”.

En el baròmetre d'opinió de desembre 2007, es continua constatant les mateixes tendències que ja hem detectat amb les dades assenyalades i hi ha prop d'un 40% de Ciutadants que manifesten que cap partit polític té capacitat per resoldre aquesta situació

En base a la ponderació de les 4 preguntes que s'esmenten tretes del ICPS 2006, he calculat un índex de desafecció entorn en un 61,25%, que és realment una desafecció significativa

Les raons que jo crec estan en el fons de la qüestió, són:

• La defraudació posterior de la il·lusió col·lectiva que va suposar la recuperació de la democràcia i l'estatut.

• La desorientació provocada per una tendència cap el model de partits d'electors que perden a ritme ràpid ideologia.

• La reducció de la governabilitat pels dubtes respecte l'estat

L'encaix dels estats plurinacional

Requereix entenc⁸:

• Unitat i diversitat alhora

• Una concepció policèntrica del poder polític

• Normes clares per la presa de decisions

• Acord de distribució de poder a les federacions simètriques

Per veure quin tipus d'acord s'ajusta millor als requisits anteriors cal tenir clarament diferenciats els conceptes: Federalisme que és un principi normatiu general. Federacions que es refereix a estats federals estrictes i acords federals que són les diferents variants significatives de tractes de tipologia federal.⁹

Fent la lectura de la bibliografia sembla que les opcions a considerar en relació a les alternatives organitzatives en estats plurinacionals que tenen més possibilitats de reeixir són:

Les federacions simètriques

Els estats regionals.

La democràcia consociativa¹⁰

Es rebutgen les federacions asimètriques .En un cas com l'espanyol l'efecte imitació de les altres comunitats en relació a les històriques fa molt difícil de governar aquesta forma organitzativa¹¹

Es rebutgen les Federàcies i els estats associats perquè són models poc flexibles i que s'apliquen normalment quan hi ha d'una asimetria gran en les dimensions de les parts que pacten

Les confederacions són un model complex i que de fet no es veu possible doncs solen ser acords entre estats i no hi ha cap garantia de permanència.

Les Lligues, Los Condominis ,Les Unions, Les autoritats funcionals compartides són figures menors que no són adequades i que algunes d'elles tenen una forta inestabilitat associada.

De les tres figures més properes al que necessita l'estat espanyol es rebutgen els estats regionals, per ser un model esgotat a l'estat espanyol per la falta de garanties, per la dil·lució de poder, per la lluita constant per les transferències competencials . No seria acceptat i molt menys per les comunitats històriques del País Basc i Catalunya doncs és un model que ja hem esgotat.

També es rebutja la democràcia consociativa per ser de difícil aplicació en el cas que ens ocupa, per tenir elements de bloqueig massa importants i per tenir unes opcions de “veto” que requereixen un àmbit específic diferent per poder funcionar correctament

Ens queda doncs una única opció que s'ajusta a les necessitats que té per resoldre l'estat espanyol : un estat federal simètric o dues opcions si seguim les paraules de Juan-José López Burniol“En la práctica, estas opciones se reducen a dos: Estado federal simétrico o ejercicio del derecho de autodeterminación por aquellas comunidades que aspiren a la independencia.”

Característiques que tenen les federacions absents a l'actual ordenació espanyola

Atenent a la informació bibliogràfica treballada entre els elements que allunyen el cas espanyol de les federacions a països desenvolupats hi ha

• Les CCAA no són unitats constituients¹²

• No adequada divisió de poders¹³

• Poder judicial amb paràmetres d'un estat unitari

• Senat no és una cambra territorial

• Absència de federalisme fiscal (amb excepcions com País Basc i Navarra)

• Les CCAA no són actors política en relació a la UE

• Les CCAA no participen en el procés de reforma constitucional

En base a unes necessitats reals de millora de la governabilitat, La competitivitat econòmica, La reducció de la desafecció, he intentat demostrar que són situacions que tenen molt a veure amb el territori i la Governança global i que un model Federal podria ser una solució o almenys una via de millora per aquest problemes. Són problemes que tenen molt en comú:

Legitimitat	Governabilitat	Territori	Governança
Distribució poder
Formes estables de negociació
Un suport institucional	Competitivitat
Unes polítiques industrials compartides
La capacitat de col·laboració entre empreses
Necessitat de recuperar la il·lusió col·lectiva.	Menys desafecció política
Reducció de la desorientació provocada per una tendència cap el model de partits d'electors
Millorar la governabilitat i reduir els dubtes respecte l'estat

Aquestes serien doncs les qüestions a resoldre per poder evolucionar cap un vertader estat federal.

Ara bé (és una opinió personal) l'estat espanyol sembla que no té intenció de modificar posicions i que no creu en el federalisme, per tant , no hi ha altra alternativa que la independència .Si demanant el raonable et diuen no, no renunciïs als teus somnis,demana l'impossible.

1Concretament són d'ERC

2Juan-José López Burniol ( ) “Federalimo y autodeterminación” op cit

3Malauradament en els darrers temps sembla que el PSOE ha deixat una situació en la qual queda bastant clara la falta de voluntat federal

4En base als apunts “Com s’ha d’analitzar la governabilitat

1. Identifiqueu els actors estratègics. 2. Comenceu amb actors no estatals. a) Inclusió b) Lluites de poder c) Negociació 3. Analitzeu la governabilitat intraestatal del sistema de partits. 4. Penseu en la manera en què els recursos i la solidesa de cada actor estatal i del sistema de partits afecten les seves relacions amb altres actors estatals 5. les relacions entre actors estatals són compatibles amb les normes especials de la governabilitat democràtica, subordinació de l’exèrcit i de la burocràcia als civils elegits en el govern i la responsabilitat del govern amb els partits en el congrés. 6.valoració dels recursos i de la solidesa de l’estat. Capacitat de l’estat per a resoldre els reptes procedents de la societat. Coppedege (1996). “El concepto de gobernabilidad. Modelos positivos y negativos”.

5En base als apunts. Les crisis de governabilitat:1. De la incapacitat de les regles i els procediments per a resoldre els problemes d’interacció (acció col·lectiva) 2. De la institucionalització feble o inadequada de les regles i procediments,3. De l’emergència de nous actors estratègics que plantegen un canvi radical de les fórmules, 4. Del canvi estratègic d’actors poderosos que replantegen la fórmula fins llavors acceptada 5. De la incapacitat dels actors estratègics per a mantenir nivells bàsics de llei i ordre.

6“los estudios empíricos de carácter comparado sobre las democracias muestran que los conflicto territoriales, lejos de desaparecer –como pretendían algunas teorías de la modernización de raíz liberal o marxista- experimentan el fenómeno contrario”.

7Paramio ludolfo ( )”Frustación de los electores i crisis de la democràcia” Unidad de politicas comparada csic, documento de trabajo 03-02

8Condicions federals;a) un doblenivel de gobierno, en el que cada nivel dispone de poderes legislativos, ejecutivos, judiciales y fiscales (a diferencia de los estados regionales, el territorio de la federación equivale aquí a la suma de los territorios de las unidades federadas); b) la existencia deprocedimientos de participación de las partes federadas en el nivel federal (por ejemplo, a través de una segunda cámara territorial); c) un árbitro institucional que resuelva los conflictos (generalmente, un tribunal supremo o constitucional); d) que la reforma constitucional requiera el consentimiento tanto de las instituciones de la federación como de una mayoría de las entidades federadas; e) la existencia de procedimientos de coordinación y cooperación entre el nivel federal y las entidades federadas (competencias compartidas)

9Requejo F ( ) “El federalismo y las federanciones, UPF, distinguir entre el federalismo, en tanto que principio normativo general, y los diversos tipos de acuerdos federales a que ha dado lugar en la política comparada, así como entre estos acuerdos y las federaciones o estados federales estrictos

10Maiz Ramon ( ) “Nacionalismo, democracia, Federalismo, Papers de la fundació/140 Fundació Rafael Campalans consiste en un arreglo institucional contramayoritario para la viabilidad política de sociedades segmentadas. El objetivo es introducir elementos de representación e implicación de las diferentes minorías en la decisiones estatales mediante cuatro rasgos bien conocidos (Lijphart 1977 ): a) gobierno de gran coalición que incorpore a representantes de los principales grupos presentes en el país; b) veto mutuo o gobierno de mayoría concurrente en asuntos de relieve y en especial en lo que atañe a la reforma constitucional, para salvaguardar los intereses de las diferentes unidades consociadas; c) proporcionalidad en el reclutamiento de elites y funcionarios, en la distribución de fondos públicos y subvenciones, así como en los procesos de toma de decisión; d) autogobierno para las unidades consociadas en decisiones que afectan a sus asuntos internos.

11un Estado federal asimétrico, que no es posible de hecho, pues no hay Estado que aguante varias relaciones bilaterales, en las que otras tantas comunidades traten con el poder central de tú a tú, casi como si de una confederación se tratase.

12La Constitución de 1978 se establece a partir de una pretendida “indisoluble unidad de la

Nación española” (art 2), mientras el “pueblo español” se establece como el único sujeto

de la “soberanía nacional” (art1.2).

13El poder central mantiene su hegemonía a partir de las denominadas “leyes de bases”, de aplicación en todo el estado

Governabilitat

L'aparició del concepte governabilitat, és en part un reconeixement dels errors comesos, en la implantació de les polítiques derivades del consens de Washington pel FMI i les organitzacions que col·laboren amb ell principalment el BM, i la OMC.

Per entendre el nucli central dels erros comesos, serveixin les paraules de Joseph E Stiglitz¹, quan diu referint-se al FMI:

“En algunos casos ni siquiera ha generado crecimiento, y cuando lo ha hecho, no ha proporcionado beneficios a todos; el efecto neto de las politicas estipuladas en el consenso de Washington ha sido favorecer a la minoria a expensas de la mayoria, a los ricos a expensas de los pobres. En muchos casos los valores e intereses comerciales han prevalecido sobre las preocupaciones acerca del medio ambiente, la democracia, los derechos humanos y la justicia social.”

La resposta és la constatació que més enllà dels plantejaments neo -lliberals en base al mercat com a element fonamental de les polítiques del FMI, és molt important tenir unes institucions fortes que permetin afrontar en garanties un procés de creixement que generi desenvolupament econòmic, que portarà al desenvolupament dels conceptes governabilitat i governança.

El concepte de governabilitat té dues dimensions fonamentals: una visió estàtica i estructural que

fa referència als acords i pactes institucionals que hi ha en una societat donada i una de dinàmica que es refereix a les accions dels actors que poden modificar la dimensió estructural.

La primera dimensió requereix el que podríem dir-ne capacitat de les institucions per gestionar les seves relacions, en definitiva relacions de poder, de tal forma que sigui possible conduir el govern i l'administració de la cosa pública.

La segona és més complexa doncs incorpora la necessitat de canvis i lideratge per tal de poder incorporar nous actors a l'escenari i reconèixer les modificacions a la correlació de forces. La necessitat de canvis sol portar incorporat un cert grau de conflicte, vinculat a les resistències que persones i institucions tenim, quan es parlen de modificar el “status quo”.

Aquesta perspectiva dinàmica és la que explica, l'existència de resistències i tensions en el procés de millora de la governabilitat, “L’anàlisi i el suport a la superació positiva del conflicte passen a

ser així temes clau de la cooperació a la governabilitat i el desenvolupament”².

Cal remarcar que hi ha dos nivells de conflicte, entre els actors que en un moment determinat, estan en el terreny de joc, que sol ser un conflicte més fàcil de gestionar, per la no alteració del protagonisme i de l'espai dels agents, el segon nivell té a veure amb el canvi i “requereix flexibilitat per a acomodar a nous actors i per a re -acomodar els actors estratègics preexistents.”³

El conflicte es pot resoldre generant els canvis institucionals necessaris que acabaran enfortint les mateixes institucions o enquistar-se si s'aposta per acontentar als qui tenen poder sense reconèixer la nova situació. Això debilita les institucions i apareix, el clientelisme , la corrupció, el populismes, etc... Això és el que passa quan s'utilitzen models neo- lliberals per créixer, com va fer el FMI, el BM i la OMC, en el millor dels casos el creixement no es reparteix i no genera desenvolupament

1Stiglitz J.E (2007) “El malestar en la globalización”punto de lectura sl, original (2002) “Globalization and its discontents” pag 62.

Renda bàsica

La renda bàsica és un concepte que sorgeix i té el seu fonament a una idea relativament simple:

Som lliures en la mesura en que som independents i una de les vessants fonamentals de la independència com a persones i ciutadans es la independència econòmica.¹

Per tant entenc que cal situar el concepte de renda bàsica en la perspectiva de recerca de llibertat efectiva en la mesura en que al garantir “per se” el suport vital del ciutadà, li permet augmentar el grau d'independència en les seves decisions, és a dir els ciutadans poden gaudir, ó si més no aproximar-se més, al concepte d'igual llibertat si no estan sotmesos a les penúries vinculades a la subsistència i a la seguretat i estabilitat personal.

De fet això en terminologia de Maslow ajuda també a tenir ciutadans més actius i motivats, com que tenen les seves necessitats primàries resoltes, poden expressar les seves vertaderes motivacions que solen ser de pertinença, acceptació i auto-realització

Per tant, només podem parlar de democràcia plena, quan els processos de dominació desapareixien, si no és així, hi ha unes assimetries que tenen a veure amb el poder real i que fa diferent a l'ocupador de l'empleat, al pobre del ric, i per tant, posa en qüestió molts dels principis democràtics fonamentals.

Per això la renda bàsica és un plantejament essencialment republicಠi socialista, que busca una democràcia real i no solament nominal. La renda bàsica redueix substancialment el poder del capitalista, doncs és un poder que està vinculat a la capacitat individual per l'obtenció de renda i el pagament de sous.La renda bàsica intenta trencar aquest lligam i fa que l'individu tingui la possibilitat de rebutjar l'oferta salarial, amb la qual cosa esta rebutjant en terminologia marxista la taxa d'explotació del capitalista.

Es alhora un concepte allunyat dels plantejaments lliberals, que fonamenten la seva argumentació, en els preus, el mercat, la lliure elecció i el no intervencionisme econòmic.

Els lliberals sempre han estat preocupats per amagar les relacions de poder i dominació inherents al sistema capitalista amb l'argument del mercat.³

1Que passaria si traslladem l'argument dels individus a les comunitats autònomes i al finançament?

2Com a curiositat en la proposta del grup esquerra independentista, figurava el concepte de renda bàsica en alguna de les esmenes que varen presentar a la conferència nacional d'ERC, celebrada el 20 d'Octubre del 2007

3Abans del mercat quan alguna preguntava pel motiu d'un sou baix tothom mirava al capitalista com a culpable, després del mercat, la resposta era la llei de la oferta i la demanda i per tant les relacions de poder reals quedaven difuminades

Les xarxes empresarials una alternativa d’organització de l’activitat econòmica

Que el mercat, (la ma invisible en terminologia de Smith i l’empresa, (la ma visible en terminologia de Chadler) són mecanismes alternatius de coordinació es cert, es cert també, que són només els extrems, com ja diu Vicente Salas¹ o Piore entre altres i que entre aquets extrem hi ha un nombre important d’alternatives i matisacions organitzatives.

Es per això que convé situar-se en una perspectiva més global i veure la problemàtica organitzativa i de coordinació en un marc més ampli com el model de xarxes empresarials, que Piore² va saber tractar molt adequadament, a partir de constatar que; les grans corporacions ofereixen eficiència, i capacitat per aprofitar al màxim les economies d’escala i generen unes certes rigideses que són el preu a pagar. Les petites empreses ofereixen per contra flexibilitat i dinamisme i el preu es una certa inestabilitat.

Un marc més ampli que porta a la introducció de la consideració territorial de l’empresa, perspectiva que en algunes fases del desenvolupament de la ciència econòmica va ser relativament oblidada i que en els models de xarxes, reneix doncs en part els models de xarxes, han funcionat millor en la distància curta on els factors culturals i politiques fan un paper facilitador, faciliten el desenvolupament de clústers territorials.

La consolidació de l’empresa xarxa, amplificada i facilitada per l’us intensiu de les TIC³ es fonamenta, sobretot, en la possibilitat de descentralitzar l’activitat econòmica. I donar més opcions al mercat com a mecanisme de coordinació. Com diuen alguns autors les tecnologies de la informació reduint els costos de coordinació, faciliten el desplaçament de les estructures jeràrquiques al mercat.

Per poder fer opció estratègica per l’empresa xarxa són necessaris dos requisits: Un requisit organitzatiu, és a dir, un canvi en l’organització del conjunt d’activitats empresarials per respondre a aquest nou enfocament. I, en segon lloc, un requisit tecnològic. Doncs, l’e-business es construeix sobre una possibilitat tecnològica: un ús intensiu de les TIC.

Per això actualment les pimes recuperen el protagonisme doncs les necessitats de canvis organitzatius vinculats fonamentalment a la innovació demanen les característiques que ofereixen aquestes empreses, com la flexibilitat i el dinamisme .

Ara bé, cal incorporar alhora la eficiència de les grans corporacions i això ens porta al model de xarxes en el qual les pimes amb l’ajut de les TIC’s, adopten alguns característiques de les empreses integrades i les empreses integrades altres de les pimes, en paraules de Peter Druker “more and more top management jobs in big companys are filled by hiring people away from smaller companies”⁴

Es a dir las grans corporacions imiten les PIMES buscant flexibilitat i les PIMES adopten via TIC,s els sistemes d’integració de les grans corporacions.

En la economia de la informació, les pimes, ja no poden amb la excusa de la dimensió tenir un comportament menys eficient que altres organitzacions, encara que només sigui perquè la gran empresa actual té una organització capacitada per atendre a petits nínxols de clients que abans eren un patrimoni exclusió de les pimes.

La clau ja no es la dimensió de l’empresa, ó almenys la dimensió de l’empresa entesa com facturació o nombre de treballadors⁵ i es situa en la capacitat de organitzar-se i dotar l’empresa de la tecnologia necessària per generar rendiments creixents, Marshall (1890) cita ja, dos tipus de models per generar rendiments creixents; la concentració de la producció en grans empreses i les concentracions especialitzades de pimes, la unitat productiva rellevant no es la empresa si no la localitat o en paraules de Becattini (1979)⁶, els districtes, es a dir el territori.

1 Salas V (1983) “Economia de la empresa” Editorial: Ariel

2 Piore M.J (1992), op cit

3 Castells (1996) The Rise of the Network Society, Blackwell and Malecki (1998) Making Connections: Technological Learning andRegional Economic Change, Ashgate, England.

emphasize that although decentralization ofproduction become possible with the help of TIC,s

4 Druker P (1988 ) the coming of the new organization, HBR, pag 10

5 Caldria buscar la forma de mesurar el creixement atenent a variables com la maduressa organitzativa i tecnológica que entenc capten molt més adequadament les limitacions al creixement de les pimes

6 BECATTINI, G. (1979): «Dal settore industriale al distretto industriale », Rivista di Economia e Politica Industriale, n.º1, pp.1-8.

Empresa, territori i creixement econòmic)

El problema econòmic, es un dels problemes que tota societat organitzada té la necessitat de abordar es un problema vinculat a la capacitat de fer créixer acompassadament recursos i població, es un problema de generació i distribució de riquesa.

Tradicionalment la ciència econòmica ha dedicat un treball i un esforç considerable a fer anàlisi dels mecanismes de generació de riquesa i creixement, però es molt més recent la preocupació general pels mecanismes de distribució i convergència econòmica i queda encara en aquest àmbit molta feina a fer

En la creació de riquesa una de les institucions fonamentals es sens dubte l’empresa doncs es a l’empresa on es genera una part molt important del valor afegit del sistema i per tant la capacitat d’anticipar la retribució dels factors productius.

En la distribució qui juga un paper important i crucial són les institucions que amb el disseny de polítiques d’actuació fan de regulador del sistema per fer possible la difusió dels creixement i una adequada distribució de la renda i alhora faciliten i recolzen les capacitats competitives de les empreses de la seva àrea d’influència.

El tercer element es el territori doncs es en el marc territorial on té sentit la distribució de la renda i es també en la perspectiva territorial on te sentit el recolzament institucional, es al territori on tenen sentit les polítiques de suport i direccionament del creixement.

Així doncs el paper de les agrupacions empresarial ó xarxes d’empreses es molt important en la generació de valor, especialment en una perspectiva on el territori es la referència i l'àmbit de mesura del creixement. I on les tecnologies de la informació amb el seu constant creixement estant donant una perspectiva nova a les possibilitats competitives de les xarxes en relació a les grans empreses multinacional

La nova cadena de valor

La nova cadena de valor¹

Avui dia molts negocis estan situats a cavall de dos mons diferents, un mon físic el mon dels recursos, que molts autors anomenen “marketplace” i un mon virtual el mon de la informació ó “marketspace”.

Quan un banc rep un client a les seves oficines esta en operant en el marketplace, en el món físic, mentre que els serveis de banca online, estan situats en el marketspace, en el món de les dades, en el món virtual. Fins i tot en l’argot universitari es reconeix el fet i es parla de campus virtual, d’ensenyaments no presencials, en definitiva d’un nou entorn amb nivells d’interacció diferents, el marketspace

La creació de valor es per definició un procés econòmic dinàmic i per tant en continua mutació, això porta a la necessitat de analitzar a la llum de l’actual situació de l’entorn el procés de generació de valor molt especialment en les àrees que més directament afecten a l’empresa com són la organitzativa i la tecnològica.

Ser competitiu requereix avui la complicitat de les institucions, el recolzament del teixit industrial i saber col·laborar a més a més de competir, doncs les empreses re defineixen el seu paper i en molts casos necessiten la complicitat del territori per poder mantenir els avantatges competitius

En el món global sense barreres aranzelàries, de distància ó comunicatives, que han caigut i acabaran de caure a mans de les TIC es anacrònic, pensar en distància com a limitació, en ser competitiu essent més proper, en definitiva es competitiu qui ho es globalment, i ho es globalment qui té un entorn regional que l’ajuda. Es en l’àmbit de la competència global on els clústers regionals tenen més sentit que mai.

La realitat ens diu però que cada dia més negocis, productes i serveis, són bàsicament i fonamentalment intercanvis de dades. I per tant té sentit parlar de dues cadenes de valor diferenciades però relacionades, la física i la virtual, dues formes diferents de crear valor pel consumidor.

Es important valorar les implicacions que té aquesta dualitat de cadenes en el món dels negocis i les diferències en el procés de creació de valor², doncs aquestes diferencies poden ser importants, des de la perspectiva estrategica i afectar a la configuració mateixa del procés competitiu i fins i tot poden exigir unes dades diferents per poder realitzar adequadament la monitorització del negoci.³i el procés de decisió subsegüent.

Quan les dades ó més concretament les dades transformades en informació, es converteixen en un element determinant del procés competitiu, les referencies es modifiquen, com diuen Phahalad i Krishnan “In fact, this is not about aligning strategy and IT; it is about a continous and dynamic synchronization of the capabilities inherent in the information infrastructure and the demands of strategy”⁴.

El món de les dades es un món ubicu, on la sincronia espai -temps deixa de ser un factor a considerar, es el món virtual i en el món virtual els paràmetres de competitivitat són uns altres, més, quan la globalització econòmica no fa si no potenciar el paper de les tecnologies de la informació, difuminant els límits. Els límits del mercat, els horaris, les ubicacions, etc...

En definitiva es modifiquen els paràmetres del problema econòmic i per tant pot ser necessari modificar el procés de decisió i la gestió mateixa. Si es així fora convenient revisar algunes de les asumpcions de la funció gerencial.

La evolució de la potencia dels ordinadors personals i les capacitats actuals de les xarxes de banda ampla, generen com ja he esmentat, importants modificacions en els paràmetres econòmics i competitius, la informació es pot compartir instantàneament i sense cost, per molta gent i a molts llocs diferents, això fa caure el valor de les decisions centralitzades fetes per les grans burocràcies i dona peu a formes organitzatives molt més descentralitzades i per tant més favorables a les pimes, ó si més no amb un ventall més obert de possibilitats competitives i per tant amb més opcions per aquest tipus d’empresa

El rellevant per la gestió d’empresa es que la lògica econòmica es diferent, la lògica física es jeràrquica i centralitzadora, mentre que la lògica virtual es individual i dispersa, les economies d’escala i d’abast, que són molt importants en la cadena de valor física, redefineixen el seu paper a la cadena de valor virtual.

Saber resoldre aquestes consideracions, i altres com aquestes, que tenen un caràcter marcadament estratègic “com molt bé deia ja fa temps Joseph Schumpeter, al referir-se als processos de canvi tecnològic, es difícil i constitueix una funció econòmica peculiar, en primer lloc per que estan fora de les tasques rutinàries que tothom entén i en segon lloc perquè el medi extern presenta una resistència multiforme”⁵.tant real com difícil de caracteritzar.

en l’economia i la societat del coneixement, els augments de productivitat i competitivitat es basen, en les capacitats d’aprenentatge, la innovació, la flexibilitat i les iniciatives emprenedores dels agents econòmics, no hi ha dubte que un dels agents econòmics més implicats en aquest procés de transformació és l’empresa.

Per això es important repensar el marc d’actuació de l’empresa i les característiques que l’entorn exigirà a la nova empresa moderna per mantenir-se en el nou univers global, en el qual les dades, la informació, el treball en xarxa, les col·laboracions empresarials, apareixen com elements que assenyalen modificacions importants en la forma d’entendre el procés econòmic mateix, doncs alteren en alguns casos suposits bàsics del anàlisi econòmic.

En aquesta situació la vinculació de l’empresa al territori guanya consistència, més encara en el cas europeu ón les pimes, tot I tenir les característiques de flexibilitat I agilitat necessàries actualment per competir han de guanyar eficiència per poden ser realment competitives front de les grans corporacions.

1 En base a l’article de J.F Rayport i J.J Sviokla (1995) “Exploiting the virtual value Chain” Harvard Business Review. (Novembre-Desembre)

2 Amit, R,; Zott, C. (2001).- Value creation in e-Business. Strategic Management Journal. 22. Pp. 493-520.

3 Alguns autors consideren que el procés de desmaterialització pot deixar obsoletes les referències de gestió habitual, que tenen la seva base en la producció industrial tradicional.

4 Prahalad C.K i Krishnan M.S (2002) “The dynamic synchronization of strategy and information technology” Mit Sloan Management Review, vol.43 NO.4, pag 26

5 Schumpeter J.A (1950) “Capitalismo socialismo y democracia” Edit Orbis edic 1983, tomo 1 pag 181

La competitivitat del territori

La competitivitat del territori

El territori és avui un element importantíssim en el desenvolupament econòmic doncs, a l'economia del coneixement, les armes competitives són diferents i les xarxes, la capacitat relacional, la transferència de tecnologia, les universitats interrelacionen i treballen en xarxa .La paraula clau és col·laboració

El creixement econòmic actual, en un món cada cop més globalitzat , té en la competitivitat una necessitat per poder mantenir el nivell de vida. La competitivitat pot aconseguir-se normalment per dues vies alternatives: economies externes i economies internes.

Les economies internes són economies d'escala i abast i gamma que requereixen una dimensió que només tenen les grans multinacionals. L'altra alternativa és buscar economies externes, economies d'aglomeració, d'especialització , economies que s'aconsegueixen amb la complicitat de les institucions i treballant en Xarxa.

Treballar en xarxa, generar clústers de desenvolupament vinculats al territori. Aquest és el repte de la nova economia del coneixement i les condicions necessàries que no suficients per fer funcionar una xarxa són:

• Un suport institucional clar i decidit.

• Unes polítiques industrials compartides

• La capacitat de col·laboració entre empreses

Es a dir unes característiques que les podem trobar en les societats avançades i que tenen molt a veure amb el concepte de governança, de reforç de les institucions i de difusió en l'espai de les economies externes, els clústers, els districtes industrials, els “millieu” tecnològics, les “learning” regions i potser algun dia les “learning nations”, són formes de desenvolupar les xarxes i les capacitats competitives d'un territori, que necessiten d'una governança adequada.