Elements determinants del creixement econòmic

Els estudis teòrics i aplicats realitzats en l’àmbit econòmic sobre els factors
determinants del creixement i la localització de l’activitat econòmica indiquen que els factors claus es poden agrupar en tres categories.

En primer lloc els factors de localització directes, els quals es divideixen al seu torn en factors amb efectes sobre els costos de producció i factors amb efectes sobre les vendes.

En segon lloc els factors de localització indirectes, que poden tenir una importància quantitativa i qualitativa i entre els que destaquen els factors associats a decisions de política econòmica.

I, finalment, els factors de localització associats a les economies externes i inserits dins del marc teòric de la nova geografia econòmica.

Els factors de localització associats a les economies externes són els factors determinants de la localització econòmica més nous i són alhora factors claus per explicar el creixement de l’activitat econòmica i sovint els menys analitzats.

Aquestes economies externes incideixen d’una manera fonamental en el creixement de l’activitat econòmica. Així, les empreses es localitzaran més probablement en aquelles zones on ja hi hagi una alta presència d’unitats econòmiques productores, amb la finalitat d’aprofitar-se dels rendiments
creixents, externs a l’empresa però interns al territori, que aquestes aglomeracions procuren.

Les economies externes es poden dividir, en aquelles derivades de la disponibilitat d’una oferta de mà d’obra local barata i qualificada per a la realització de les activitats que es desenvolupen en l’entorn. Aquelles que provenen de l’existència de proveïdors d’inputs i serveis especialitzats, que aporten una major eficiència en el seu ús productiu, i aquelles altres relacionades amb el coneixement, informació i difusió de les innovacions
tecnològiques en l’entorn local.

Les economies externes tenen, per tant, una vinculació directa amb l'entorn productiu i, més en concret, amb l'estructura productiva del territori on es localitza l'empresa.

Les aportacions més recents apunten que la incidència de les economies externes com element que determina la localització i l'eficiència de les empreses és diferent depenent del sector al que pertanyen.

Algunes valoren; les economies externes de localització: L'existència d'un entorn productiu molt especialitzat en un determinat sector per tal d'aprofitar la concentració d'empreses amb inputs, mà d'obra i proveïdors similars.

Altres les economies externes d'urbanització: Altres empreses, sovint vinculades a activitats més avançades, valoren un entorn diversificat amb presència de moltes activitats productives diferents amb una elevada dimensió urbana.

Internet a la política i a l'administració pública

• Fer un article sobre aquest tema no és fàcil doncs com molt bé diu , Josep Lluís Martí[1], “la incertidumbre y los desacuerdos conceptuales, la falta de un canon de prioridades y de principios de diseño institucional, y una cierta anarquía práctica en el desarrollo de las experiencias de democracia digital”, són elements que dificulten l’anàlisi teòrica en relació al paper d’Internet en el desenvolupament i millora de la política i l’administració pública.
  
  En aquest article es fa opció per una anàlisi, en línia amb les aproximacions de treballs com el de, Padró-Solanet, Albert i Cardenal Anna Sofia[2], que entenc es situen en el que anomeno àmbit possibilista, en contraposició a les anàlisis en base al potencial de les TIC’s que podríem dir-ne àmbit utòpic.
  
  La diferència fonamental entre ambdós àmbits és que l’àmbit utòpic i el possibilista a partir d’una anàlisi de situació compartit, fan una valoració diferent que els porta a diferents estratègies d’implantació
  
  Així mateix i entenent que la relació objecte d’anàlisi entre les TIC’s, política i administració tenen un marcat caràcter estratègic, faig us dels procediments d’anàlisi que s’utilitzen en els processos de planificació estratègica empresarial, que permeten justificar diferents estratègies d’utilització de les TIC’s en base a l’anàlisi de l’ entorn i intern i a la diferent valoració dels objectius.
  
  La clau en aquest enfocament està en els processos de decisió que a partir de les alternatives estratègiques possibles acaben fent una valoració i una elecció concreta en base a la diferent percepció de l’entorn que fa cada agent i que pot ser més o menys optimista.
  
  Anàlisi de situació
  
  Aquest és relativament compartit doncs si fem un seguiment de la literatura sobre el tema hi ha coincidències notables en dos grans aspectes:
  
  La gran oportunitat que permet la xarxa per fer les coses d’ una forma diferent, que es concreten en cinc àmbits fonamentals d’actuació:
  Transmissió d’informació
  Mobilització de recursos
  Campanya electoral
  Participació
  Xarxes de contactes i vincles
  A partir d’aquesta taxonomia hi ha una valoració de la importància de cada factor que dependrà , com es pot constatar a la literatura , de factors diversos entre els que podem remarcar : la dimensió, el tipus d’organització i la ideologia.
  
  Els perills vinculats fonamentalment a la fractura digital, que es concreten en:
  La fractura democràtica
  Els drets de les minories
  
  En aquesta anàlisi l’altre punt de divergència és el grau d’optimismes en el balanç oportunitats - perills
  i les valoracions i punts d’èmfasi de les diferents teories[3]:
  
  Populisme: segons la qual Internet erosionarà la influència dels grups organitzats i les elits polítiques
  Construcció de comunitat: Internet modificarà l’ordre social i la naturalesa del concepte comunitat
  Pluralisme accelerat Internet fragmentarà el sistema de interessos i grups polítics, reduint la coherència institucional
  
  Objectius
  
  En la discussió que ens ocupa, les TIC’s tenen un paper instrumental que no hem de perdre de vista i que es justifica en la mesura en que aconsegueixen millorar la qualitat democràtica, tant de l’administració com de la política i que podem concretar en tres grans objectius:
  
  Eficàcia i eficiència
  Difusió de la informació
  Millora de la Participació
  
  Aquí altre cop apareixen diferències en la valoració de la contribució que fan les TIC’s a la millora dels objectius esmentats i que també sembla que tenen a veure amb la dimensió , el tipus d’organització i la ideologia.
  
  Alternatives estratègiques
  
  De la interpretació i els diferents posicionaments, que hem anat remarcant sorgeixen diferents opcions estratègiques[4]:
  
  No posar en qüestió la democràcia liberal representativa, les TIC’s han de servir per millorar la informació i les relacions amb els administrats (Consumidorista)
  Reforçar la legitimitat de les institucions de govern (Elitisme democràtic)
  Desenvolupament de xarxes autònomes, (Xarxes cíviques)
  Recuperar l’ideal de la representació directe (Democràcia directe)
  
  Ara bé aquestes estratègies diferencials, no poden qualificar-se d’ incoherents, doncs responen a diferents valoracions de la situació i de la millor forma d’aconseguir els objectius. Pel que sembla aquestes diferents valoracions tenen a veure amb:
  L’organització de referència
  La dimensió de l’organització ó partit
  La ideologia
  
  Les estratègies esmentades tenen també un punt en comú que cal assenyalar és la coincidència en que la proximitat és important en les tres dimensions que es citen als apunts: Proximitat genèrica entre Administració i administrats, Proximitat entre processos de deliberació i presa de decisió, Proximitat entre demandes ciutadanes i agenda política.
  
  Possiblement sigui un punt de partida més modest però si les TIC aconsegueixen aquesta proximitat en les seves diferents manifestacions hauran millorat la democràcia i aquest és el camí ; altra cosa és que en una situació ideal el potencial de les Tic’s és molt més gran.
  
  Comportament electoral
  Estructura interna
  ideologia
  Objectius
  Eficàcia i eficiència
  Difusió de la informació
  Millora de la Participació
  
  Alternatives estratègiques
  No qüestionar la democràcia liberal millorar la informació i les relacions amb els administrats
  Reforçar la legitimitat de les institucions de govern
  Desenvolupament de xarxes autònomes, (
  Recuperar l’ideal de la representació directe
  
  En resum, les TIC’s són un element catalitzador del canvi en general i específicament com és el cas del canvi institucional i polític. Ara bé només són el catalitzador no són el canvi en si mateix i , per tant , hi ha dues coses que no poden fer:
  Originar el canvi
  Determinar les àrees principals del mateix
  
  Per això en aquest article es fa una aproximació en la qual les alternatives triades per abordar aquest procés de canvi dependrà de la valoració que es faci de l’entorn i de les alternatives estratègiques i del optimisme ó pessimisme del subjecte decisor en relació a la importància de les TIC’s com a catalitzador dels processos de canvi polític institucional.
  
  Bibliografia
  
  José Luis Martí (2008) “Alguna precisión sobre las nuevas tecnologías y la democracia deliberativa y participativa” IDP revista d’Internet dret i política a Monogràfic la democràcia electrònica.
  
  [1] Padró-Solanet Albert i Cardenal Anna Sofia (2008) “Partidos y política en Internet: Un análisis de los websites de los partidos políticos catalanes” IDP revista d’internet dret i política núm 6
  
  Bimber B ( 1998) “The Internet and political transformation: Populism, community, and accelerated pluralismo, Northeastern political Science association
  
  [1] J. Subirats (2002). Los dilemas de una relación inevitable. Innovación democrática y tecnologías de la información y la comunicación. Papers
  [1] José Luis Martí (2008) “Alguna precisión sobre las nuevas tecnologías y la democracia deliberativa y participativa” IDP revista d’Internet dret i política a Monogràfic la democràcia electrònica.
  
  [2] Padró-Solanet Albert i Cardenal Anna Sofia (2008) “Partidos y política en Internet: Un análisis de los websites de los partidos políticos catalanes” IDP revista d’internet dret i política núm 6
  [3] Bimber B ( 1998) “The Internet and political transformation: Populism, community, and accelerated pluralismo, Northeastern political Science association
  [4] J. Subirats (2002). Los dilemas de una relación inevitable. Innovación democrática y tecnologías de la información y la comunicación. Papers