El paper d'Internet

Nota metodològica:
L’article base que serveix per orientar la discussió és l’article de Bimber, citat a la bibliografia, algunes cites són a nivell d’orientació bibliogràfica, han estat consultades però no totes amb prou profunditat
Hi ha tres postures teòriques en relació al paper d’Internet.

· Populista: Internet redueix la influència dels grups organitzats i les elits polítiques. (Dahl, R[1], Grossman L[2], Negroponte N[3])
· Construcció de comunitat: Internet permet la reestructuració de les bases mateixes de la relació de comunitat. (Gallup, G, Rheingold, H[4])
· Pluralisme accelerat: Internet fragmenta el sistema d’interessos en base als grups polítics, reduint així la coherència institucional i accelerant l’aparició i desaparició dels grups i la seva activitat. (Bimber, B[5] )

L’anàlisi el faig a partir de l’article de Cardenal - Batlle[6], que es fonamenta en la teoria de l’ elecció racional[7], amb referències a la teoria utilitarista[8], la teoria dels costos d’Agència[9] la teoria dels costos de transacció[10] i als processos de legitimació[11] . Els autors es situen en una posició que pot identificar-se amb el pluralisme accelerat de Bimber, amb elements neoinstitucionals i dirigeixen la seva crítica a la teoria populista per demostrar la incorrecció de les seves hipòtesis:

1. El cost més baix de la informació portarà a tenir més informació, més interès per la política, i en conseqüència més participació.
2. Les possibilitats tecnològiques porten a una comunicació més directe, que facilita la deliberació, això incrementa els incentius a la participació, modifica la intermediació i fa possible la democràcia directa.
3. La participació plena derivada de la hipòtesi 1 i la democràcia directa de la hipòtesi 2 , incrementen la legitimació i porten a la democràcia deliberativa consensual.

La crítica s’ articula fonamentalment :
A) la hipòtesi 1 viola els principis d’intencionalitat i utilitat
B) La hipòtesi 2 només pot validar-se si hi ha capacitat d’influència que generi realment incentius generalitzables que permetin reduir els costos d’Agència, això es dóna en grups concrets, però no es pot generalitzar
C) La hipòtesi 3 és incorrecte és la legitimat la que pot portar a incrementar la participació i modificar la intermediació , no al revés

Amb aquestes consideracions, Cardenal -Batlle sostenen que només pot inferir-se lícitament que la possibilitat tecnologia, via reducció de costos de coordinació i les barreres d’entrada porta a l’acceleració de l’aparició i la desaparició de grups i de la seva activitat i a una reducció de la coherència institucional

Barber[12], des d’ una perspectiva menys científica[13], després de definir la tecnologia com un instrument, remarca efectes positius de la tecnologia, que situa entorn de la comunicació directe i negatius que afecten via fraccionament social , segons la capacitat d’influència dels diferents grups.

Barber posa èmfasi en els perills per la llibertat i el pluralisme del monopoli i ens adverteix de les grans corporacions privades, i de la falta de coherència institucional punt en el que coincideixen amb Cardenal Batlle.

Els dos articles rebutgen les hipótesis populistes, són més prudents en el paper de les TIC en la millora de la legitimitat democràtica i defensen que és la legitimitat política qui ha de democratitzar les TIC.

Ambdós ens remarquen la importància de les institucions per atemperar el funcionament del mercat, doncs com altres cops, els excessos lliberals, acaben deixant a la democràcia en una situación massa precària, sense institucions fortes i amb poca legitimitat

[1] Dahl R.A (1989) “Democracy and its Critics” Yale University New Haven.
[2] Grossman L.K (1995) “The Electronic Republic” Viking New York.
[3] Negroponte N (1995) “Being Digital” Vintage New York
[4] Rheingold H (1993) “ A Slice of life in my virtual community” Global Networks MIT press cambridge
[5] Bimber b (1998) “The Internet and political transformation: Populism, comunity and accelerated pluralismo University of california Santa Barbara
[6] Cardenal S, Batlle A (2006) “La utopia virtual: una critica del ciberoptimisme des de la teoria de l’elecció racional, Revista d’internet, dret i politica, www.uoc.edu/idp
[7] Abitbol P, Botero F (2006) “teoria de elección : estructura conceptual i evolución reciente”Colombia internacional 62.
[8] Mill J S (2005) “l’utilitarisme” Edicions 62, colección educación 62
[9] Williamson O , es un dels autors més rellevants
[10] Coase R H, es la principal referència en aquest ambit
[11] Habermas J (1999) “problemas de legitimización en el capitalismo tardió” Edit Catedra Colección Teorema
[12] Barber B (2005) “Hasta que punto son democraticas las nuevas tecnologias de telecomunicación?” revista d’internet, dret i politica, www.uoc.edu/idp
[13] Paradoxalment l’article de Barber no té una sola referència bibliogràfica.