Elements determinants del creixement econòmic

Els estudis teòrics i aplicats realitzats en l’àmbit econòmic sobre els factors
determinants del creixement i la localització de l’activitat econòmica indiquen que els factors claus es poden agrupar en tres categories.

En primer lloc els factors de localització directes, els quals es divideixen al seu torn en factors amb efectes sobre els costos de producció i factors amb efectes sobre les vendes.

En segon lloc els factors de localització indirectes, que poden tenir una importància quantitativa i qualitativa i entre els que destaquen els factors associats a decisions de política econòmica.

I, finalment, els factors de localització associats a les economies externes i inserits dins del marc teòric de la nova geografia econòmica.

Els factors de localització associats a les economies externes són els factors determinants de la localització econòmica més nous i són alhora factors claus per explicar el creixement de l’activitat econòmica i sovint els menys analitzats.

Aquestes economies externes incideixen d’una manera fonamental en el creixement de l’activitat econòmica. Així, les empreses es localitzaran més probablement en aquelles zones on ja hi hagi una alta presència d’unitats econòmiques productores, amb la finalitat d’aprofitar-se dels rendiments
creixents, externs a l’empresa però interns al territori, que aquestes aglomeracions procuren.

Les economies externes es poden dividir, en aquelles derivades de la disponibilitat d’una oferta de mà d’obra local barata i qualificada per a la realització de les activitats que es desenvolupen en l’entorn. Aquelles que provenen de l’existència de proveïdors d’inputs i serveis especialitzats, que aporten una major eficiència en el seu ús productiu, i aquelles altres relacionades amb el coneixement, informació i difusió de les innovacions
tecnològiques en l’entorn local.

Les economies externes tenen, per tant, una vinculació directa amb l'entorn productiu i, més en concret, amb l'estructura productiva del territori on es localitza l'empresa.

Les aportacions més recents apunten que la incidència de les economies externes com element que determina la localització i l'eficiència de les empreses és diferent depenent del sector al que pertanyen.

Algunes valoren; les economies externes de localització: L'existència d'un entorn productiu molt especialitzat en un determinat sector per tal d'aprofitar la concentració d'empreses amb inputs, mà d'obra i proveïdors similars.

Altres les economies externes d'urbanització: Altres empreses, sovint vinculades a activitats més avançades, valoren un entorn diversificat amb presència de moltes activitats productives diferents amb una elevada dimensió urbana.

Internet a la política i a l'administració pública

• Fer un article sobre aquest tema no és fàcil doncs com molt bé diu , Josep Lluís Martí[1], “la incertidumbre y los desacuerdos conceptuales, la falta de un canon de prioridades y de principios de diseño institucional, y una cierta anarquía práctica en el desarrollo de las experiencias de democracia digital”, són elements que dificulten l’anàlisi teòrica en relació al paper d’Internet en el desenvolupament i millora de la política i l’administració pública.
  
  En aquest article es fa opció per una anàlisi, en línia amb les aproximacions de treballs com el de, Padró-Solanet, Albert i Cardenal Anna Sofia[2], que entenc es situen en el que anomeno àmbit possibilista, en contraposició a les anàlisis en base al potencial de les TIC’s que podríem dir-ne àmbit utòpic.
  
  La diferència fonamental entre ambdós àmbits és que l’àmbit utòpic i el possibilista a partir d’una anàlisi de situació compartit, fan una valoració diferent que els porta a diferents estratègies d’implantació
  
  Així mateix i entenent que la relació objecte d’anàlisi entre les TIC’s, política i administració tenen un marcat caràcter estratègic, faig us dels procediments d’anàlisi que s’utilitzen en els processos de planificació estratègica empresarial, que permeten justificar diferents estratègies d’utilització de les TIC’s en base a l’anàlisi de l’ entorn i intern i a la diferent valoració dels objectius.
  
  La clau en aquest enfocament està en els processos de decisió que a partir de les alternatives estratègiques possibles acaben fent una valoració i una elecció concreta en base a la diferent percepció de l’entorn que fa cada agent i que pot ser més o menys optimista.
  
  Anàlisi de situació
  
  Aquest és relativament compartit doncs si fem un seguiment de la literatura sobre el tema hi ha coincidències notables en dos grans aspectes:
  
  La gran oportunitat que permet la xarxa per fer les coses d’ una forma diferent, que es concreten en cinc àmbits fonamentals d’actuació:
  Transmissió d’informació
  Mobilització de recursos
  Campanya electoral
  Participació
  Xarxes de contactes i vincles
  A partir d’aquesta taxonomia hi ha una valoració de la importància de cada factor que dependrà , com es pot constatar a la literatura , de factors diversos entre els que podem remarcar : la dimensió, el tipus d’organització i la ideologia.
  
  Els perills vinculats fonamentalment a la fractura digital, que es concreten en:
  La fractura democràtica
  Els drets de les minories
  
  En aquesta anàlisi l’altre punt de divergència és el grau d’optimismes en el balanç oportunitats - perills
  i les valoracions i punts d’èmfasi de les diferents teories[3]:
  
  Populisme: segons la qual Internet erosionarà la influència dels grups organitzats i les elits polítiques
  Construcció de comunitat: Internet modificarà l’ordre social i la naturalesa del concepte comunitat
  Pluralisme accelerat Internet fragmentarà el sistema de interessos i grups polítics, reduint la coherència institucional
  
  Objectius
  
  En la discussió que ens ocupa, les TIC’s tenen un paper instrumental que no hem de perdre de vista i que es justifica en la mesura en que aconsegueixen millorar la qualitat democràtica, tant de l’administració com de la política i que podem concretar en tres grans objectius:
  
  Eficàcia i eficiència
  Difusió de la informació
  Millora de la Participació
  
  Aquí altre cop apareixen diferències en la valoració de la contribució que fan les TIC’s a la millora dels objectius esmentats i que també sembla que tenen a veure amb la dimensió , el tipus d’organització i la ideologia.
  
  Alternatives estratègiques
  
  De la interpretació i els diferents posicionaments, que hem anat remarcant sorgeixen diferents opcions estratègiques[4]:
  
  No posar en qüestió la democràcia liberal representativa, les TIC’s han de servir per millorar la informació i les relacions amb els administrats (Consumidorista)
  Reforçar la legitimitat de les institucions de govern (Elitisme democràtic)
  Desenvolupament de xarxes autònomes, (Xarxes cíviques)
  Recuperar l’ideal de la representació directe (Democràcia directe)
  
  Ara bé aquestes estratègies diferencials, no poden qualificar-se d’ incoherents, doncs responen a diferents valoracions de la situació i de la millor forma d’aconseguir els objectius. Pel que sembla aquestes diferents valoracions tenen a veure amb:
  L’organització de referència
  La dimensió de l’organització ó partit
  La ideologia
  
  Les estratègies esmentades tenen també un punt en comú que cal assenyalar és la coincidència en que la proximitat és important en les tres dimensions que es citen als apunts: Proximitat genèrica entre Administració i administrats, Proximitat entre processos de deliberació i presa de decisió, Proximitat entre demandes ciutadanes i agenda política.
  
  Possiblement sigui un punt de partida més modest però si les TIC aconsegueixen aquesta proximitat en les seves diferents manifestacions hauran millorat la democràcia i aquest és el camí ; altra cosa és que en una situació ideal el potencial de les Tic’s és molt més gran.
  
  Comportament electoral
  Estructura interna
  ideologia
  Objectius
  Eficàcia i eficiència
  Difusió de la informació
  Millora de la Participació
  
  Alternatives estratègiques
  No qüestionar la democràcia liberal millorar la informació i les relacions amb els administrats
  Reforçar la legitimitat de les institucions de govern
  Desenvolupament de xarxes autònomes, (
  Recuperar l’ideal de la representació directe
  
  En resum, les TIC’s són un element catalitzador del canvi en general i específicament com és el cas del canvi institucional i polític. Ara bé només són el catalitzador no són el canvi en si mateix i , per tant , hi ha dues coses que no poden fer:
  Originar el canvi
  Determinar les àrees principals del mateix
  
  Per això en aquest article es fa una aproximació en la qual les alternatives triades per abordar aquest procés de canvi dependrà de la valoració que es faci de l’entorn i de les alternatives estratègiques i del optimisme ó pessimisme del subjecte decisor en relació a la importància de les TIC’s com a catalitzador dels processos de canvi polític institucional.
  
  Bibliografia
  
  José Luis Martí (2008) “Alguna precisión sobre las nuevas tecnologías y la democracia deliberativa y participativa” IDP revista d’Internet dret i política a Monogràfic la democràcia electrònica.
  
  [1] Padró-Solanet Albert i Cardenal Anna Sofia (2008) “Partidos y política en Internet: Un análisis de los websites de los partidos políticos catalanes” IDP revista d’internet dret i política núm 6
  
  Bimber B ( 1998) “The Internet and political transformation: Populism, community, and accelerated pluralismo, Northeastern political Science association
  
  [1] J. Subirats (2002). Los dilemas de una relación inevitable. Innovación democrática y tecnologías de la información y la comunicación. Papers
  [1] José Luis Martí (2008) “Alguna precisión sobre las nuevas tecnologías y la democracia deliberativa y participativa” IDP revista d’Internet dret i política a Monogràfic la democràcia electrònica.
  
  [2] Padró-Solanet Albert i Cardenal Anna Sofia (2008) “Partidos y política en Internet: Un análisis de los websites de los partidos políticos catalanes” IDP revista d’internet dret i política núm 6
  [3] Bimber B ( 1998) “The Internet and political transformation: Populism, community, and accelerated pluralismo, Northeastern political Science association
  [4] J. Subirats (2002). Los dilemas de una relación inevitable. Innovación democrática y tecnologías de la información y la comunicación. Papers

Esperant la propera crisi

Ara que encara estem començant a assumir que la crisi és forta i , com deia algú , que si veiem una llum al final del túnel no és el final sinó un tren que ve de cara; és un bon moment per fer una predicció : això tornarà a passar.

Tornarà a passar doncs si la memòria és feble, la memòria financera quasi no existeix. “El món de les finances, com bé diu Galbraith, aclama la invenció de la roda un i altre cop i sovint amb versions una mica més inestables que l’anterior”.

Al 1929 algú es va adonar que les accions dels ferrocarrils de Montana que havia comprat i amb les quals molts havien fet diners feien referència a un ferrocarril que ni tan sols existia. Altres van entendre a la seva pròpia pell perquè aquells “bons” al 10% amb que tants diners podia haver guanyat es deien “bons deixalla” i que aquelles empreses tecnològiques que tant s’enfilaven a la borsa i amb les quals havien tocat quasi el cel, els portaven a l’ infern de les pèrdues més escandaloses.

I ara , finalment, l’últim geni financer va semblar que havia trobat la pedra filosofal : es deia titulació . Amb això aconseguien convertir en títols negociables, els préstecs hipotecaris i fer-los desaparèixer del balanç dels bancs fent endós de drets i obligacions a altres inversors institucionals . La cosa hagués pogut funcionar, sinó fos que....

Varen donar un préstec al Sr Pepet que amb un sou de 1200€ al mes mantenia tres fills i la dona, per comprar una casa de baixa qualitat, que no valia més de 120000 €, però que algun poca vergonya li va vendre per 400000€. És igual , el banc li va donar en préstec 460000€, això sí , com que era un client amb risc, el tipus d’interès era altet un 8%; tant és si al final.............

Amb els 60000€ de marge en Pepet era l’home més feliç del món, ja podia pagar els dos primer anys i , fins i tot , anar de vacances i comprar un cotxe nou. Mai havia vist tants diners junts !!! Era la felicitat efímera del que els experts anomenen 2+28. Els dos primers anys de préstec es paguen bé , el problema són els 28 anys restants.

Dos anys passen ràpid i , a més a més , els tipus d’interès han pujat . En Pepet ha perdut el somriure. Ja no li queda efectiu. El cotxe, les vacances, les reparacions de la casa, aquell negoci que no va rutllar i aquest tipus que no para de pujar, ... És igual , ja li van dir : “si no pots pagar hauràs de vendre però tot i així guanyaràs una bona picossada”.

Això de vendre és un dir ...Ara resulta que no hi forma de vendre la casa i , a més a més , algú li ha dit que si la pot vendre com a molt li donaran 100000€. Si ell va pagar-ne 400000 i gairebé ho deu tot, no hi ha sortida està atrapat. Demà tornarà les claus al banc. Per sort encara ha trobat un pis de lloguer, això si un lloguer més car, com no hi ha mercat de compra venda els lloguers estan pujant. Sembla un acudit dolent.

Però el suplici del Pepet encara no ha acabat. Ara resulta que hi ha molta gent com ell que no pot pagar. Els bancs tenen problemes i han retallat una cosa que en diuen línies de crèdit, més concretament han retallat el crèdit a l’empresa on treballa en Pepet. Aquest matí en Pepet ha rebut un sobre amb una carta ; parla d’una cosa que en diuen ERO i li fan saber que de moment es quedi a casa que la feina va malament, quan les coses millorin diuen que li faran saber.

Tampoc serveix de res lamentar-se... En Pepet és un home de recursos, quan arriba a casa, fa quatre números i com que no veu com tirar endavant, recorda vagament una cosa que en deien estat del benestar i truca a l’assistent social per demanar ajut.

A l’Ajuntament el rep cordialment una noia molt amable que li parla de les dificultats de finançament municipal, de la caiguda de la construcció, d’una cosa que es diu subprime i d’altres coses que en Pepet escolta distant doncs ja comença a entendre que tampoc aquí l’ajudaran. Amb un somriure espectacular, li acaben dient el que es temia, no poden fer-hi res no tenen recursos per ajudar en Pepet.

Desorientat, para a fer un tallat. Al bar hi ha un televisor on un senyor amb corbata explica seriosament que han aconseguit el consens que cal ajudar als bancs a recuperar la confiança amb els altres bancs i sanejar el seu actiu i que per això l’estat els hi donarà en préstec , una quantitat que pel Pepet és simplement astronòmica. No entén res deuen parlar d’una altra cosa.

En Pepet només coneix un banc . És el que sense cap anàlisi de risc rigorós li va donar un préstec de 460000€, que a més a més va acceptar com a garantia hipotecària del préstec una casa que a tot estirar valia 100000€, encara que algun perit fins abans d’ahir , optimista i generós , la va valorar en 500000.

Hores d’ara en Pepet ho té clar : els perdedors són sempre els mateixos. El sistema bancari es sanejarà i es tornarà a preparar per l’arribada d’un nou mesies de les finances, que inventi un nou mecanisme, per fer com sempre i vendre fum.

Hi ha on buscar; accions de trens que no existeixen, “bons deixalles”, subprimes, mecanismes que permeten un engany temporal, un engany que fa molt més rics als qui ja son rics. El problema de sempre és l’avarícia, la febre d’or, la cobdícia desmesurada d’un sistema financer que no vol aprendre dels errors que manipula les expectatives de la gent i genera de nou una allau de misèria.

Ramon Fabre Vernedas

Economista, Professor direcció empreses (UVIC)

El paper d'Internet

Nota metodològica:
L’article base que serveix per orientar la discussió és l’article de Bimber, citat a la bibliografia, algunes cites són a nivell d’orientació bibliogràfica, han estat consultades però no totes amb prou profunditat
Hi ha tres postures teòriques en relació al paper d’Internet.

· Populista: Internet redueix la influència dels grups organitzats i les elits polítiques. (Dahl, R[1], Grossman L[2], Negroponte N[3])
· Construcció de comunitat: Internet permet la reestructuració de les bases mateixes de la relació de comunitat. (Gallup, G, Rheingold, H[4])
· Pluralisme accelerat: Internet fragmenta el sistema d’interessos en base als grups polítics, reduint així la coherència institucional i accelerant l’aparició i desaparició dels grups i la seva activitat. (Bimber, B[5] )

L’anàlisi el faig a partir de l’article de Cardenal - Batlle[6], que es fonamenta en la teoria de l’ elecció racional[7], amb referències a la teoria utilitarista[8], la teoria dels costos d’Agència[9] la teoria dels costos de transacció[10] i als processos de legitimació[11] . Els autors es situen en una posició que pot identificar-se amb el pluralisme accelerat de Bimber, amb elements neoinstitucionals i dirigeixen la seva crítica a la teoria populista per demostrar la incorrecció de les seves hipòtesis:

1. El cost més baix de la informació portarà a tenir més informació, més interès per la política, i en conseqüència més participació.
2. Les possibilitats tecnològiques porten a una comunicació més directe, que facilita la deliberació, això incrementa els incentius a la participació, modifica la intermediació i fa possible la democràcia directa.
3. La participació plena derivada de la hipòtesi 1 i la democràcia directa de la hipòtesi 2 , incrementen la legitimació i porten a la democràcia deliberativa consensual.

La crítica s’ articula fonamentalment :
A) la hipòtesi 1 viola els principis d’intencionalitat i utilitat
B) La hipòtesi 2 només pot validar-se si hi ha capacitat d’influència que generi realment incentius generalitzables que permetin reduir els costos d’Agència, això es dóna en grups concrets, però no es pot generalitzar
C) La hipòtesi 3 és incorrecte és la legitimat la que pot portar a incrementar la participació i modificar la intermediació , no al revés

Amb aquestes consideracions, Cardenal -Batlle sostenen que només pot inferir-se lícitament que la possibilitat tecnologia, via reducció de costos de coordinació i les barreres d’entrada porta a l’acceleració de l’aparició i la desaparició de grups i de la seva activitat i a una reducció de la coherència institucional

Barber[12], des d’ una perspectiva menys científica[13], després de definir la tecnologia com un instrument, remarca efectes positius de la tecnologia, que situa entorn de la comunicació directe i negatius que afecten via fraccionament social , segons la capacitat d’influència dels diferents grups.

Barber posa èmfasi en els perills per la llibertat i el pluralisme del monopoli i ens adverteix de les grans corporacions privades, i de la falta de coherència institucional punt en el que coincideixen amb Cardenal Batlle.

Els dos articles rebutgen les hipótesis populistes, són més prudents en el paper de les TIC en la millora de la legitimitat democràtica i defensen que és la legitimitat política qui ha de democratitzar les TIC.

Ambdós ens remarquen la importància de les institucions per atemperar el funcionament del mercat, doncs com altres cops, els excessos lliberals, acaben deixant a la democràcia en una situación massa precària, sense institucions fortes i amb poca legitimitat

[1] Dahl R.A (1989) “Democracy and its Critics” Yale University New Haven.
[2] Grossman L.K (1995) “The Electronic Republic” Viking New York.
[3] Negroponte N (1995) “Being Digital” Vintage New York
[4] Rheingold H (1993) “ A Slice of life in my virtual community” Global Networks MIT press cambridge
[5] Bimber b (1998) “The Internet and political transformation: Populism, comunity and accelerated pluralismo University of california Santa Barbara
[6] Cardenal S, Batlle A (2006) “La utopia virtual: una critica del ciberoptimisme des de la teoria de l’elecció racional, Revista d’internet, dret i politica, www.uoc.edu/idp
[7] Abitbol P, Botero F (2006) “teoria de elección : estructura conceptual i evolución reciente”Colombia internacional 62.
[8] Mill J S (2005) “l’utilitarisme” Edicions 62, colección educación 62
[9] Williamson O , es un dels autors més rellevants
[10] Coase R H, es la principal referència en aquest ambit
[11] Habermas J (1999) “problemas de legitimización en el capitalismo tardió” Edit Catedra Colección Teorema
[12] Barber B (2005) “Hasta que punto son democraticas las nuevas tecnologias de telecomunicación?” revista d’internet, dret i politica, www.uoc.edu/idp
[13] Paradoxalment l’article de Barber no té una sola referència bibliogràfica.

Societat de la informació

El concepte de la Societat de la informació
Començaria per modificar el terme i parlar de societat del coneixement[1], és un terme que m’agrada més, doncs sóc de l’opinió que l’èmfasi cal posar-lo en el coneixement i la socialització del mateix.
En quan al coneixement, és important impulsar els processos d’absorció, descontextualització i codificació del coneixement i la posterior reinterpretació i aplicació a altres contextos com oportunitats de negoci.
Fent relació a la socialització i alhora a la difusió d’una nova cultura qui té un paper important és l’escola com element clau de socialització i impulsió de les capacitats per aprendre a aprendre d’una manera més autònoma substituint l’aprenentatge tradicional per un aprenentatge basat en la capacitat de recerca i experimentació autònoma
Dit això crec que hi ha dos grans elements a fomentar que són:
· Us intensiu del coneixement
· Cultura centrada en el coneixement, la innovació i la creativitat
L’objectiu és donar pas , igual que va fer-se a la revolució industrial , a una nova societat amb una modificació radical de l’organització social que permeti aprofitar el potencial que ofereix la tecnologia digital i al mateix temps permetre un desenvolupament sostenible

Les principals transformacions polítiques de la societat de la informació que entenc caldria aprofundir són tot el seguit d’accions i polítiques que tenen com objectiu facilitar la transformació ja iniciada i que està basada en l’aprofitament de quatre elements fonamentals:
· Caiguda de cost continuat de la tecnologia,
· Digitalització
· liberalització del mercat
· Globalització econòmica
· nova cultura del coneixement
A partir d’aquests factor les polítiques instrumentades estan agrupades en tres grans blocs[2] que són:

· La regulació del mercat (Regulació de les xarxes de transmissió de dades i de les dades trameses).
· Estímul a la societat del coneixement (investigació, Infraestructures, continguts i serveis) Facilitar el creixement de les noves tecnologies, productes i serveis i especialment polítiques que permetin superar alguns obstacles com els drets d’autor, la seguretat, etc…
· Aprofitament dels beneficis (Serveis públics, societat i medi ambient , negoci Electrònic) Aprofitar les possibilitats en àmbits diferents com : salut, seguretat, educació,etc…

Grups que tenen una referència comuna el conegut com i 2010 que pretén ser el marc de referència per aconseguir un únic espai europeu de comunicació[3] en el qual es millori els següents aspectes:
· Una nova generació de xarxes
· Assegurar un alt nivell d’innovació de creació i de distribució de continguts
· Crear un entorn competitiu per la nova societat del coneixement
· Un entorn segur per ciutadans i consumidors
· Assegurar el nivell adequat d’interoperabilitat
[1] Terme que fa servir Barceló al seu article i personalmente el considero més encertat que societat de la informació
[2] http://ec.europa.eu/information_society/policy/index_es.htm, portal temàtic de la societat de la informació a Europa, que utilitza aquesta agrupació de polítiques
[3] i2010 High Level , Group The Challenges of Convergence, 12 /12 /2006

Federalisme ó independència

Si demanant el raonable et diuen no, no renunciïs als teus somnis,demana l'impossible.

Posició ideològica

Per la lectura de l'anàlisi posterior que faig, crec que cal explicitar la meva posició ideològica, que és independentista d'esquerres¹ ; a partir d'aquesta consideració, buscaré el raonament però és evident que en alguns moment hi haurà un cert biaix .Entenc el Federalisme com un pas en el camí per la independència doncs tota nació sense estat té un objectiu legítim , tenir estat. Més quan l'estat tanca les altres opcions.

“españoles, catalanes, vascos, gallegos y navarros han de asumir sus responsabilidades y preguntarse qué es lo que quieren. Y terminar con esta situación de incertidumbre y desorden, que tanto perjudica a todos, al impedir que se afronten las graves cuestiones de nuestra época. I l'estat espanyol té obligació d'escoltar-los, doncs la sobirania es del poble”²

Argumentació

Hi ha alguns elements que crec són explicatius de la situació de crisi actual de les formes i capacitats institucionals de l'estat espanyol i també del nostre país, que classifico en dues categories

Específics

• El creixement de l' òptica de partits d'electors, que fan perdre ideologia als partits

• Les expectatives que varen crear-se a partir de la recuperació de la democràcia han estat defraudades reiteradament

• La millora social ha generat una segmentació social progressiva

• Emergeix un nou eix d'acció política, junt amb el clàssic esquerra -dreta i el Català -espanyol hi ha l'eix materialista -post materialista.

Generals

• La Globalització econòmica

• La Unió Europea

• L'estat de les autonomies

El Federalisme pot ser una bona opció per ajudar a resoldre el conflicte continuat i creixent que solen tenir les nacions sense estat, a saber:

• Els problemes de governabilitat de l'estat

• Els problemes de competitivitat del territori

• Intentar reduir la desafecció política

El problema de fons és que cal que l' opció federal sigui una opció realment acceptada pels candidats a Federar-se per poder contribuir a resoldre els problemes actuals de governabilitat de l'estat espanyol³ que en una part important són de base territorial.

La meva argumentació intentarà de demostrar que:

L'estat espanyol té problemes de governabilitat,

L'estat espanyol té problemes de competitivitat

L'estat espanyol té problemes de desafecció política.

Aquests problemes podrien resoldre's en part si els diferents actors fessin opció per un model federal i això és el que intentarem demostrar

Els problemes de governabilitat a resoldre

Si enfoquem l'anàlisi de governabilitat seguint les consideracions que hi ha als apunts i com pot veure's a la taula de sota

Actors estratègics4	Inclusió	lluites	Negociació
No estatals i estatals	Es reconeixen legitimitat	Accepten distribució poder	Fórmules estables

Per poc que ens esforcem s'entreveuen problemes de governabilitat⁵ doncs, el reconeixement de legitimitat mútua brilla per la seva absència .La forta polarització de la lluita política ha aconseguit de polititzar les institucions i conseqüentment deslegitimar-les.

Per altre , si la no acceptació de la situació actual de finançament és indicativa d'alguna cosa ho és de la no acceptació de l'actual distribució de poder.

Sembla també que les fórmules de negociació entre actors, com les CCAA, està també en qüestió i costa aconseguir fórmules estables quan es negocia bilateralment.

La conclusió sembla clara : l'estat espanyol té un problema de governabilitat. Un problema de governabilitat que també tenen molt estats Europeus i d'altres llocs. Però que és un problema especialment complex a l'estat espanyol, per no haver resolt en el seu moment l'encaix territorial.

El problema territorial de l'estat espanyol és al meu entendre la principal dificultat⁶ en quan a governabilitat de l'estat i resoldre el problema territorial beneficiaria a tot l'estat.

Fent un repàs de les opcions organitzatives federalitzants . Les federacions simètriques com USA , Les federacions asimètriques Bèlgica (1993), les federàcies i estats associats, les confederacions, els estats regionals, les lligues, els condominis, les unions i les autoritats federals compartides per ubicar el cas espanyol i

La competitivitat del territori

El territori és avui un element importantíssim en el desenvolupament econòmic doncs, a l'economia del coneixement, les armes competitives són diferents i les xarxes, la capacitat relacional, la transferència de tecnologia, les universitats interrelacionen i treballen en xarxa .La paraula clau és col·laboració

El creixement econòmic actual, en un món cada cop més globalitzat , té en la competitivitat una necessitat per poder mantenir el nivell de vida. La competitivitat pot aconseguir-se normalment per dues vies alternatives: economies externes i economies internes.

Les economies internes són economies d'escala i abast i gamma que requereixen una dimensió que només tenen les grans multinacionals. L'altra alternativa és buscar economies externes, economies d'aglomeració, d'especialització , economies que s'aconsegueixen amb la complicitat de les institucions i treballant en Xarxa.

Treballar en xarxa, generar clústers de desenvolupament vinculats al territori. Aquest és el repte de la nova economia del coneixement i les condicions necessàries que no suficients per fer funcionar una xarxa són:

• Un suport institucional clar i decidit.

• Unes polítiques industrials compartides

• La capacitat de col·laboració entre empreses

Es a dir unes característiques que les podem trobar en les societats avançades i que tenen molt a veure amb el concepte de governança, de reforç de les institucions i de difusió en l'espai de les economies externes, els clústers, els districtes industrials, els “millieu” tecnològics, les “learning” regions i potser algun dia les “learning nations”, són formes de desenvolupar les xarxes i les capacitats competitives d'un territori, que necessiten d'una governança adequada.

La desafecció política

Un sentiment molt comú i especialment contrastat , especialment a la àrea llatinoamericana, que molts autors associen a la falta d'acompliment de les expectatives derivades del consens de Washington :“El crecimiento de la desconfianza hacia las privatizaciones y sus resultados podría ser el más claro reflejo de que la frustración política va aparejada con la idea de que el modelo de mercado no ha satisfecho las expectativas puestas en él. ^7”.

En el baròmetre d'opinió de desembre 2007, es continua constatant les mateixes tendències que ja hem detectat amb les dades assenyalades i hi ha prop d'un 40% de Ciutadants que manifesten que cap partit polític té capacitat per resoldre aquesta situació

En base a la ponderació de les 4 preguntes que s'esmenten tretes del ICPS 2006, he calculat un índex de desafecció entorn en un 61,25%, que és realment una desafecció significativa

Les raons que jo crec estan en el fons de la qüestió, són:

• La defraudació posterior de la il·lusió col·lectiva que va suposar la recuperació de la democràcia i l'estatut.

• La desorientació provocada per una tendència cap el model de partits d'electors que perden a ritme ràpid ideologia.

• La reducció de la governabilitat pels dubtes respecte l'estat

L'encaix dels estats plurinacional

Requereix entenc⁸:

• Unitat i diversitat alhora

• Una concepció policèntrica del poder polític

• Normes clares per la presa de decisions

• Acord de distribució de poder a les federacions simètriques

Per veure quin tipus d'acord s'ajusta millor als requisits anteriors cal tenir clarament diferenciats els conceptes: Federalisme que és un principi normatiu general. Federacions que es refereix a estats federals estrictes i acords federals que són les diferents variants significatives de tractes de tipologia federal.⁹

Fent la lectura de la bibliografia sembla que les opcions a considerar en relació a les alternatives organitzatives en estats plurinacionals que tenen més possibilitats de reeixir són:

Les federacions simètriques

Els estats regionals.

La democràcia consociativa¹⁰

Es rebutgen les federacions asimètriques .En un cas com l'espanyol l'efecte imitació de les altres comunitats en relació a les històriques fa molt difícil de governar aquesta forma organitzativa¹¹

Es rebutgen les Federàcies i els estats associats perquè són models poc flexibles i que s'apliquen normalment quan hi ha d'una asimetria gran en les dimensions de les parts que pacten

Les confederacions són un model complex i que de fet no es veu possible doncs solen ser acords entre estats i no hi ha cap garantia de permanència.

Les Lligues, Los Condominis ,Les Unions, Les autoritats funcionals compartides són figures menors que no són adequades i que algunes d'elles tenen una forta inestabilitat associada.

De les tres figures més properes al que necessita l'estat espanyol es rebutgen els estats regionals, per ser un model esgotat a l'estat espanyol per la falta de garanties, per la dil·lució de poder, per la lluita constant per les transferències competencials . No seria acceptat i molt menys per les comunitats històriques del País Basc i Catalunya doncs és un model que ja hem esgotat.

També es rebutja la democràcia consociativa per ser de difícil aplicació en el cas que ens ocupa, per tenir elements de bloqueig massa importants i per tenir unes opcions de “veto” que requereixen un àmbit específic diferent per poder funcionar correctament

Ens queda doncs una única opció que s'ajusta a les necessitats que té per resoldre l'estat espanyol : un estat federal simètric o dues opcions si seguim les paraules de Juan-José López Burniol“En la práctica, estas opciones se reducen a dos: Estado federal simétrico o ejercicio del derecho de autodeterminación por aquellas comunidades que aspiren a la independencia.”

Característiques que tenen les federacions absents a l'actual ordenació espanyola

Atenent a la informació bibliogràfica treballada entre els elements que allunyen el cas espanyol de les federacions a països desenvolupats hi ha

• Les CCAA no són unitats constituients¹²

• No adequada divisió de poders¹³

• Poder judicial amb paràmetres d'un estat unitari

• Senat no és una cambra territorial

• Absència de federalisme fiscal (amb excepcions com País Basc i Navarra)

• Les CCAA no són actors política en relació a la UE

• Les CCAA no participen en el procés de reforma constitucional

En base a unes necessitats reals de millora de la governabilitat, La competitivitat econòmica, La reducció de la desafecció, he intentat demostrar que són situacions que tenen molt a veure amb el territori i la Governança global i que un model Federal podria ser una solució o almenys una via de millora per aquest problemes. Són problemes que tenen molt en comú:

Legitimitat	Governabilitat	Territori	Governança
Distribució poder
Formes estables de negociació
Un suport institucional	Competitivitat
Unes polítiques industrials compartides
La capacitat de col·laboració entre empreses
Necessitat de recuperar la il·lusió col·lectiva.	Menys desafecció política
Reducció de la desorientació provocada per una tendència cap el model de partits d'electors
Millorar la governabilitat i reduir els dubtes respecte l'estat

Aquestes serien doncs les qüestions a resoldre per poder evolucionar cap un vertader estat federal.

Ara bé (és una opinió personal) l'estat espanyol sembla que no té intenció de modificar posicions i que no creu en el federalisme, per tant , no hi ha altra alternativa que la independència .Si demanant el raonable et diuen no, no renunciïs als teus somnis,demana l'impossible.

1Concretament són d'ERC

2Juan-José López Burniol ( ) “Federalimo y autodeterminación” op cit

3Malauradament en els darrers temps sembla que el PSOE ha deixat una situació en la qual queda bastant clara la falta de voluntat federal

4En base als apunts “Com s’ha d’analitzar la governabilitat

1. Identifiqueu els actors estratègics. 2. Comenceu amb actors no estatals. a) Inclusió b) Lluites de poder c) Negociació 3. Analitzeu la governabilitat intraestatal del sistema de partits. 4. Penseu en la manera en què els recursos i la solidesa de cada actor estatal i del sistema de partits afecten les seves relacions amb altres actors estatals 5. les relacions entre actors estatals són compatibles amb les normes especials de la governabilitat democràtica, subordinació de l’exèrcit i de la burocràcia als civils elegits en el govern i la responsabilitat del govern amb els partits en el congrés. 6.valoració dels recursos i de la solidesa de l’estat. Capacitat de l’estat per a resoldre els reptes procedents de la societat. Coppedege (1996). “El concepto de gobernabilidad. Modelos positivos y negativos”.

5En base als apunts. Les crisis de governabilitat:1. De la incapacitat de les regles i els procediments per a resoldre els problemes d’interacció (acció col·lectiva) 2. De la institucionalització feble o inadequada de les regles i procediments,3. De l’emergència de nous actors estratègics que plantegen un canvi radical de les fórmules, 4. Del canvi estratègic d’actors poderosos que replantegen la fórmula fins llavors acceptada 5. De la incapacitat dels actors estratègics per a mantenir nivells bàsics de llei i ordre.

6“los estudios empíricos de carácter comparado sobre las democracias muestran que los conflicto territoriales, lejos de desaparecer –como pretendían algunas teorías de la modernización de raíz liberal o marxista- experimentan el fenómeno contrario”.

7Paramio ludolfo ( )”Frustación de los electores i crisis de la democràcia” Unidad de politicas comparada csic, documento de trabajo 03-02

8Condicions federals;a) un doblenivel de gobierno, en el que cada nivel dispone de poderes legislativos, ejecutivos, judiciales y fiscales (a diferencia de los estados regionales, el territorio de la federación equivale aquí a la suma de los territorios de las unidades federadas); b) la existencia deprocedimientos de participación de las partes federadas en el nivel federal (por ejemplo, a través de una segunda cámara territorial); c) un árbitro institucional que resuelva los conflictos (generalmente, un tribunal supremo o constitucional); d) que la reforma constitucional requiera el consentimiento tanto de las instituciones de la federación como de una mayoría de las entidades federadas; e) la existencia de procedimientos de coordinación y cooperación entre el nivel federal y las entidades federadas (competencias compartidas)

9Requejo F ( ) “El federalismo y las federanciones, UPF, distinguir entre el federalismo, en tanto que principio normativo general, y los diversos tipos de acuerdos federales a que ha dado lugar en la política comparada, así como entre estos acuerdos y las federaciones o estados federales estrictos

10Maiz Ramon ( ) “Nacionalismo, democracia, Federalismo, Papers de la fundació/140 Fundació Rafael Campalans consiste en un arreglo institucional contramayoritario para la viabilidad política de sociedades segmentadas. El objetivo es introducir elementos de representación e implicación de las diferentes minorías en la decisiones estatales mediante cuatro rasgos bien conocidos (Lijphart 1977 ): a) gobierno de gran coalición que incorpore a representantes de los principales grupos presentes en el país; b) veto mutuo o gobierno de mayoría concurrente en asuntos de relieve y en especial en lo que atañe a la reforma constitucional, para salvaguardar los intereses de las diferentes unidades consociadas; c) proporcionalidad en el reclutamiento de elites y funcionarios, en la distribución de fondos públicos y subvenciones, así como en los procesos de toma de decisión; d) autogobierno para las unidades consociadas en decisiones que afectan a sus asuntos internos.

11un Estado federal asimétrico, que no es posible de hecho, pues no hay Estado que aguante varias relaciones bilaterales, en las que otras tantas comunidades traten con el poder central de tú a tú, casi como si de una confederación se tratase.

12La Constitución de 1978 se establece a partir de una pretendida “indisoluble unidad de la

Nación española” (art 2), mientras el “pueblo español” se establece como el único sujeto

de la “soberanía nacional” (art1.2).

13El poder central mantiene su hegemonía a partir de las denominadas “leyes de bases”, de aplicación en todo el estado

Governabilitat

L'aparició del concepte governabilitat, és en part un reconeixement dels errors comesos, en la implantació de les polítiques derivades del consens de Washington pel FMI i les organitzacions que col·laboren amb ell principalment el BM, i la OMC.

Per entendre el nucli central dels erros comesos, serveixin les paraules de Joseph E Stiglitz¹, quan diu referint-se al FMI:

“En algunos casos ni siquiera ha generado crecimiento, y cuando lo ha hecho, no ha proporcionado beneficios a todos; el efecto neto de las politicas estipuladas en el consenso de Washington ha sido favorecer a la minoria a expensas de la mayoria, a los ricos a expensas de los pobres. En muchos casos los valores e intereses comerciales han prevalecido sobre las preocupaciones acerca del medio ambiente, la democracia, los derechos humanos y la justicia social.”

La resposta és la constatació que més enllà dels plantejaments neo -lliberals en base al mercat com a element fonamental de les polítiques del FMI, és molt important tenir unes institucions fortes que permetin afrontar en garanties un procés de creixement que generi desenvolupament econòmic, que portarà al desenvolupament dels conceptes governabilitat i governança.

El concepte de governabilitat té dues dimensions fonamentals: una visió estàtica i estructural que

fa referència als acords i pactes institucionals que hi ha en una societat donada i una de dinàmica que es refereix a les accions dels actors que poden modificar la dimensió estructural.

La primera dimensió requereix el que podríem dir-ne capacitat de les institucions per gestionar les seves relacions, en definitiva relacions de poder, de tal forma que sigui possible conduir el govern i l'administració de la cosa pública.

La segona és més complexa doncs incorpora la necessitat de canvis i lideratge per tal de poder incorporar nous actors a l'escenari i reconèixer les modificacions a la correlació de forces. La necessitat de canvis sol portar incorporat un cert grau de conflicte, vinculat a les resistències que persones i institucions tenim, quan es parlen de modificar el “status quo”.

Aquesta perspectiva dinàmica és la que explica, l'existència de resistències i tensions en el procés de millora de la governabilitat, “L’anàlisi i el suport a la superació positiva del conflicte passen a

ser així temes clau de la cooperació a la governabilitat i el desenvolupament”².

Cal remarcar que hi ha dos nivells de conflicte, entre els actors que en un moment determinat, estan en el terreny de joc, que sol ser un conflicte més fàcil de gestionar, per la no alteració del protagonisme i de l'espai dels agents, el segon nivell té a veure amb el canvi i “requereix flexibilitat per a acomodar a nous actors i per a re -acomodar els actors estratègics preexistents.”³

El conflicte es pot resoldre generant els canvis institucionals necessaris que acabaran enfortint les mateixes institucions o enquistar-se si s'aposta per acontentar als qui tenen poder sense reconèixer la nova situació. Això debilita les institucions i apareix, el clientelisme , la corrupció, el populismes, etc... Això és el que passa quan s'utilitzen models neo- lliberals per créixer, com va fer el FMI, el BM i la OMC, en el millor dels casos el creixement no es reparteix i no genera desenvolupament

1Stiglitz J.E (2007) “El malestar en la globalización”punto de lectura sl, original (2002) “Globalization and its discontents” pag 62.