Governabilitat

L'aparició del concepte governabilitat, és en part un reconeixement dels errors comesos, en la implantació de les polítiques derivades del consens de Washington pel FMI i les organitzacions que col·laboren amb ell principalment el BM, i la OMC.

Per entendre el nucli central dels erros comesos, serveixin les paraules de Joseph E Stiglitz¹, quan diu referint-se al FMI:

“En algunos casos ni siquiera ha generado crecimiento, y cuando lo ha hecho, no ha proporcionado beneficios a todos; el efecto neto de las politicas estipuladas en el consenso de Washington ha sido favorecer a la minoria a expensas de la mayoria, a los ricos a expensas de los pobres. En muchos casos los valores e intereses comerciales han prevalecido sobre las preocupaciones acerca del medio ambiente, la democracia, los derechos humanos y la justicia social.”

La resposta és la constatació que més enllà dels plantejaments neo -lliberals en base al mercat com a element fonamental de les polítiques del FMI, és molt important tenir unes institucions fortes que permetin afrontar en garanties un procés de creixement que generi desenvolupament econòmic, que portarà al desenvolupament dels conceptes governabilitat i governança.

El concepte de governabilitat té dues dimensions fonamentals: una visió estàtica i estructural que

fa referència als acords i pactes institucionals que hi ha en una societat donada i una de dinàmica que es refereix a les accions dels actors que poden modificar la dimensió estructural.

La primera dimensió requereix el que podríem dir-ne capacitat de les institucions per gestionar les seves relacions, en definitiva relacions de poder, de tal forma que sigui possible conduir el govern i l'administració de la cosa pública.

La segona és més complexa doncs incorpora la necessitat de canvis i lideratge per tal de poder incorporar nous actors a l'escenari i reconèixer les modificacions a la correlació de forces. La necessitat de canvis sol portar incorporat un cert grau de conflicte, vinculat a les resistències que persones i institucions tenim, quan es parlen de modificar el “status quo”.

Aquesta perspectiva dinàmica és la que explica, l'existència de resistències i tensions en el procés de millora de la governabilitat, “L’anàlisi i el suport a la superació positiva del conflicte passen a

ser així temes clau de la cooperació a la governabilitat i el desenvolupament”².

Cal remarcar que hi ha dos nivells de conflicte, entre els actors que en un moment determinat, estan en el terreny de joc, que sol ser un conflicte més fàcil de gestionar, per la no alteració del protagonisme i de l'espai dels agents, el segon nivell té a veure amb el canvi i “requereix flexibilitat per a acomodar a nous actors i per a re -acomodar els actors estratègics preexistents.”³

El conflicte es pot resoldre generant els canvis institucionals necessaris que acabaran enfortint les mateixes institucions o enquistar-se si s'aposta per acontentar als qui tenen poder sense reconèixer la nova situació. Això debilita les institucions i apareix, el clientelisme , la corrupció, el populismes, etc... Això és el que passa quan s'utilitzen models neo- lliberals per créixer, com va fer el FMI, el BM i la OMC, en el millor dels casos el creixement no es reparteix i no genera desenvolupament

1Stiglitz J.E (2007) “El malestar en la globalización”punto de lectura sl, original (2002) “Globalization and its discontents” pag 62.