Si demanant el raonable et diuen no, no renunciïs als teus somnis,demana l'impossible.
Posició ideològica
Per la lectura de l'anàlisi posterior que faig, crec que cal explicitar la meva posició ideològica, que és independentista d'esquerres1 ; a partir d'aquesta consideració, buscaré el raonament però és evident que en alguns moment hi haurà un cert biaix .Entenc el Federalisme com un pas en el camí per la independència doncs tota nació sense estat té un objectiu legítim , tenir estat. Més quan l'estat tanca les altres opcions.
“españoles, catalanes, vascos, gallegos y navarros han de asumir sus responsabilidades y preguntarse qué es lo que quieren. Y terminar con esta situación de incertidumbre y desorden, que tanto perjudica a todos, al impedir que se afronten las graves cuestiones de nuestra época. I l'estat espanyol té obligació d'escoltar-los, doncs la sobirania es del poble”2
Argumentació
Hi ha alguns elements que crec són explicatius de la situació de crisi actual de les formes i capacitats institucionals de l'estat espanyol i també del nostre país, que classifico en dues categories
Específics
El creixement de l' òptica de partits d'electors, que fan perdre ideologia als partits
Les expectatives que varen crear-se a partir de la recuperació de la democràcia han estat defraudades reiteradament
La millora social ha generat una segmentació social progressiva
Emergeix un nou eix d'acció política, junt amb el clàssic esquerra -dreta i el Català -espanyol hi ha l'eix materialista -post materialista.
Generals
La Globalització econòmica
La Unió Europea
L'estat de les autonomies
El Federalisme pot ser una bona opció per ajudar a resoldre el conflicte continuat i creixent que solen tenir les nacions sense estat, a saber:
Els problemes de governabilitat de l'estat
Els problemes de competitivitat del territori
Intentar reduir la desafecció política
El problema de fons és que cal que l' opció federal sigui una opció realment acceptada pels candidats a Federar-se per poder contribuir a resoldre els problemes actuals de governabilitat de l'estat espanyol3 que en una part important són de base territorial.
La meva argumentació intentarà de demostrar que:
L'estat espanyol té problemes de governabilitat,
L'estat espanyol té problemes de competitivitat
L'estat espanyol té problemes de desafecció política.
Aquests problemes podrien resoldre's en part si els diferents actors fessin opció per un model federal i això és el que intentarem demostrar
Els problemes de governabilitat a resoldre
Si enfoquem l'anàlisi de governabilitat seguint les consideracions que hi ha als apunts i com pot veure's a la taula de sota
| Actors estratègics4 | Inclusió | lluites | Negociació |
| No estatals i estatals | Es reconeixen legitimitat | Accepten distribució poder | Fórmules estables |
Per poc que ens esforcem s'entreveuen problemes de governabilitat5 doncs, el reconeixement de legitimitat mútua brilla per la seva absència .La forta polarització de la lluita política ha aconseguit de polititzar les institucions i conseqüentment deslegitimar-les.
Per altre , si la no acceptació de la situació actual de finançament és indicativa d'alguna cosa ho és de la no acceptació de l'actual distribució de poder.
Sembla també que les fórmules de negociació entre actors, com les CCAA, està també en qüestió i costa aconseguir fórmules estables quan es negocia bilateralment.
La conclusió sembla clara : l'estat espanyol té un problema de governabilitat. Un problema de governabilitat que també tenen molt estats Europeus i d'altres llocs. Però que és un problema especialment complex a l'estat espanyol, per no haver resolt en el seu moment l'encaix territorial.
El problema territorial de l'estat espanyol és al meu entendre la principal dificultat6 en quan a governabilitat de l'estat i resoldre el problema territorial beneficiaria a tot l'estat.
Fent un repàs de les opcions organitzatives federalitzants . Les federacions simètriques com USA , Les federacions asimètriques Bèlgica (1993), les federàcies i estats associats, les confederacions, els estats regionals, les lligues, els condominis, les unions i les autoritats federals compartides per ubicar el cas espanyol i
La competitivitat del territori
El territori és avui un element importantíssim en el desenvolupament econòmic doncs, a l'economia del coneixement, les armes competitives són diferents i les xarxes, la capacitat relacional, la transferència de tecnologia, les universitats interrelacionen i treballen en xarxa .La paraula clau és col·laboració
El creixement econòmic actual, en un món cada cop més globalitzat , té en la competitivitat una necessitat per poder mantenir el nivell de vida. La competitivitat pot aconseguir-se normalment per dues vies alternatives: economies externes i economies internes.
Les economies internes són economies d'escala i abast i gamma que requereixen una dimensió que només tenen les grans multinacionals. L'altra alternativa és buscar economies externes, economies d'aglomeració, d'especialització , economies que s'aconsegueixen amb la complicitat de les institucions i treballant en Xarxa.
Treballar en xarxa, generar clústers de desenvolupament vinculats al territori. Aquest és el repte de la nova economia del coneixement i les condicions necessàries que no suficients per fer funcionar una xarxa són:
Un suport institucional clar i decidit.
Unes polítiques industrials compartides
La capacitat de col·laboració entre empreses
Es a dir unes característiques que les podem trobar en les societats avançades i que tenen molt a veure amb el concepte de governança, de reforç de les institucions i de difusió en l'espai de les economies externes, els clústers, els districtes industrials, els “millieu” tecnològics, les “learning” regions i potser algun dia les “learning nations”, són formes de desenvolupar les xarxes i les capacitats competitives d'un territori, que necessiten d'una governança adequada.
La desafecció política
Un sentiment molt comú i especialment contrastat , especialment a la àrea llatinoamericana, que molts autors associen a la falta d'acompliment de les expectatives derivades del consens de Washington :“El crecimiento de la desconfianza hacia las privatizaciones y sus resultados podría ser el más claro reflejo de que la frustración política va aparejada con la idea de que el modelo de mercado no ha satisfecho las expectativas puestas en él. 7”.
En el baròmetre d'opinió de desembre 2007, es continua constatant les mateixes tendències que ja hem detectat amb les dades assenyalades i hi ha prop d'un 40% de Ciutadants que manifesten que cap partit polític té capacitat per resoldre aquesta situació
En base a la ponderació de les 4 preguntes que s'esmenten tretes del ICPS 2006, he calculat un índex de desafecció entorn en un 61,25%, que és realment una desafecció significativa
Les raons que jo crec estan en el fons de la qüestió, són:
La defraudació posterior de la il·lusió col·lectiva que va suposar la recuperació de la democràcia i l'estatut.
La desorientació provocada per una tendència cap el model de partits d'electors que perden a ritme ràpid ideologia.
La reducció de la governabilitat pels dubtes respecte l'estat
L'encaix dels estats plurinacional
Requereix entenc8:
Unitat i diversitat alhora
Una concepció policèntrica del poder polític
Normes clares per la presa de decisions
Acord de distribució de poder a les federacions simètriques
Per veure quin tipus d'acord s'ajusta millor als requisits anteriors cal tenir clarament diferenciats els conceptes: Federalisme que és un principi normatiu general. Federacions que es refereix a estats federals estrictes i acords federals que són les diferents variants significatives de tractes de tipologia federal.9
Fent la lectura de la bibliografia sembla que les opcions a considerar en relació a les alternatives organitzatives en estats plurinacionals que tenen més possibilitats de reeixir són:
Les federacions simètriques
Els estats regionals.
La democràcia consociativa10
Es rebutgen les federacions asimètriques .En un cas com l'espanyol l'efecte imitació de les altres comunitats en relació a les històriques fa molt difícil de governar aquesta forma organitzativa11
Es rebutgen les Federàcies i els estats associats perquè són models poc flexibles i que s'apliquen normalment quan hi ha d'una asimetria gran en les dimensions de les parts que pacten
Les confederacions són un model complex i que de fet no es veu possible doncs solen ser acords entre estats i no hi ha cap garantia de permanència.
Les Lligues, Los Condominis ,Les Unions, Les autoritats funcionals compartides són figures menors que no són adequades i que algunes d'elles tenen una forta inestabilitat associada.
De les tres figures més properes al que necessita l'estat espanyol es rebutgen els estats regionals, per ser un model esgotat a l'estat espanyol per la falta de garanties, per la dil·lució de poder, per la lluita constant per les transferències competencials . No seria acceptat i molt menys per les comunitats històriques del País Basc i Catalunya doncs és un model que ja hem esgotat.
També es rebutja la democràcia consociativa per ser de difícil aplicació en el cas que ens ocupa, per tenir elements de bloqueig massa importants i per tenir unes opcions de “veto” que requereixen un àmbit específic diferent per poder funcionar correctament
Ens queda doncs una única opció que s'ajusta a les necessitats que té per resoldre l'estat espanyol : un estat federal simètric o dues opcions si seguim les paraules de Juan-José López Burniol“En la práctica, estas opciones se reducen a dos: Estado federal simétrico o ejercicio del derecho de autodeterminación por aquellas comunidades que aspiren a la independencia.”
Característiques que tenen les federacions absents a l'actual ordenació espanyola
Atenent a la informació bibliogràfica treballada entre els elements que allunyen el cas espanyol de les federacions a països desenvolupats hi ha
Les CCAA no són unitats constituients12
No adequada divisió de poders13
Poder judicial amb paràmetres d'un estat unitari
Senat no és una cambra territorial
Absència de federalisme fiscal (amb excepcions com País Basc i Navarra)
Les CCAA no són actors política en relació a la UE
Les CCAA no participen en el procés de reforma constitucional
En base a unes necessitats reals de millora de la governabilitat, La competitivitat econòmica, La reducció de la desafecció, he intentat demostrar que són situacions que tenen molt a veure amb el territori i la Governança global i que un model Federal podria ser una solució o almenys una via de millora per aquest problemes. Són problemes que tenen molt en comú:
|
|
|
|
| |||
| |||
|
| ||
| |||
| |||
|
| ||
| |||
|
Aquestes serien doncs les qüestions a resoldre per poder evolucionar cap un vertader estat federal.
Ara bé (és una opinió personal) l'estat espanyol sembla que no té intenció de modificar posicions i que no creu en el federalisme, per tant , no hi ha altra alternativa que la independència .Si demanant el raonable et diuen no, no renunciïs als teus somnis,demana l'impossible.
1Concretament són d'ERC
2Juan-José López Burniol ( ) “Federalimo y autodeterminación” op cit
3Malauradament en els darrers temps sembla que el PSOE ha deixat una situació en la qual queda bastant clara la falta de voluntat federal
4En base als apunts “Com s’ha d’analitzar la governabilitat
1. Identifiqueu els actors estratègics. 2. Comenceu amb actors no estatals. a) Inclusió b) Lluites de poder c) Negociació 3. Analitzeu la governabilitat intraestatal del sistema de partits. 4. Penseu en la manera en què els recursos i la solidesa de cada actor estatal i del sistema de partits afecten les seves relacions amb altres actors estatals 5. les relacions entre actors estatals són compatibles amb les normes especials de la governabilitat democràtica, subordinació de l’exèrcit i de la burocràcia als civils elegits en el govern i la responsabilitat del govern amb els partits en el congrés. 6.valoració dels recursos i de la solidesa de l’estat. Capacitat de l’estat per a resoldre els reptes procedents de la societat. Coppedege (1996). “El concepto de gobernabilidad. Modelos positivos y negativos”.
5En base als apunts. Les crisis de governabilitat:1. De la incapacitat de les regles i els procediments per a resoldre els problemes d’interacció (acció col·lectiva) 2. De la institucionalització feble o inadequada de les regles i procediments,3. De l’emergència de nous actors estratègics que plantegen un canvi radical de les fórmules, 4. Del canvi estratègic d’actors poderosos que replantegen la fórmula fins llavors acceptada 5. De la incapacitat dels actors estratègics per a mantenir nivells bàsics de llei i ordre.
6“los estudios empíricos de carácter comparado sobre las democracias muestran que los conflicto territoriales, lejos de desaparecer –como pretendían algunas teorías de la modernización de raíz liberal o marxista- experimentan el fenómeno contrario”.
7Paramio ludolfo ( )”Frustación de los electores i crisis de la democràcia” Unidad de politicas comparada csic, documento de trabajo 03-02
8Condicions federals;a) un doblenivel de gobierno, en el que cada nivel dispone de poderes legislativos, ejecutivos, judiciales y fiscales (a diferencia de los estados regionales, el territorio de la federación equivale aquí a la suma de los territorios de las unidades federadas); b) la existencia deprocedimientos de participación de las partes federadas en el nivel federal (por ejemplo, a través de una segunda cámara territorial); c) un árbitro institucional que resuelva los conflictos (generalmente, un tribunal supremo o constitucional); d) que la reforma constitucional requiera el consentimiento tanto de las instituciones de la federación como de una mayoría de las entidades federadas; e) la existencia de procedimientos de coordinación y cooperación entre el nivel federal y las entidades federadas (competencias compartidas)
9Requejo F ( ) “El federalismo y las federanciones, UPF, distinguir entre el federalismo, en tanto que principio normativo general, y los diversos tipos de acuerdos federales a que ha dado lugar en la política comparada, así como entre estos acuerdos y las federaciones o estados federales estrictos
10Maiz Ramon ( ) “Nacionalismo, democracia, Federalismo, Papers de la fundació/140 Fundació Rafael Campalans consiste en un arreglo institucional contramayoritario para la viabilidad política de sociedades segmentadas. El objetivo es introducir elementos de representación e implicación de las diferentes minorías en la decisiones estatales mediante cuatro rasgos bien conocidos (Lijphart 1977 ): a) gobierno de gran coalición que incorpore a representantes de los principales grupos presentes en el país; b) veto mutuo o gobierno de mayoría concurrente en asuntos de relieve y en especial en lo que atañe a la reforma constitucional, para salvaguardar los intereses de las diferentes unidades consociadas; c) proporcionalidad en el reclutamiento de elites y funcionarios, en la distribución de fondos públicos y subvenciones, así como en los procesos de toma de decisión; d) autogobierno para las unidades consociadas en decisiones que afectan a sus asuntos internos.
11un Estado federal asimétrico, que no es posible de hecho, pues no hay Estado que aguante varias relaciones bilaterales, en las que otras tantas comunidades traten con el poder central de tú a tú, casi como si de una confederación se tratase.
12La Constitución de 1978 se establece a partir de una pretendida “indisoluble unidad de la
Nación española” (art 2), mientras el “pueblo español” se establece como el único sujeto
de la “soberanía nacional” (art1.2).
13El poder central mantiene su hegemonía a partir de las denominadas “leyes de bases”, de aplicación en todo el estado
.jpg)
.jpg)
1 comentari:
doncs el primer comentari de mi mateix per provar
Publica un comentari a l'entrada